L’Ivan torna al seu poble natal, Coal Run, després de molts anys d’haver-lo deixat arran de patir una lesió que el retirà de l’esport. Ara treballa com a ajudant del xèrif i està a l’espera de l’alliberament de presó d’un antic company d’escola i esports que es torçà molt aviat. La novel·la ens va explicant a poc a poc la història no sols de l’Ivan sinó la de tot un poble abans miner i ara mig abandonat a causa d’una explosió a la mina de carbó que matà dos-cents homes i deixà les famílies desfetes.

La història es va teixint a mesura que l’Ivan va retrobant els diferents personatges del poble. Comença per la família, una mare que el va criar, però que ha sabut reprendre el rumb de la seva pròpia existència. Una germana amb tres fills, cadascun d’un pare diferent, que l’acull a casa seva i que és un personatge vital i potser el més sensat de tot el relat. També hi ha els veïns, entre els quals els antics companys de jocs i d’escola, les antigues xicotes i els patriarques del poble: el metge que coneix a tothom i una senyora gran que reparteix les seves possessions entre els seus veïns.

La descripció del paisatge està prou reeixida perquè ens sembli que som en un poble abandonat per la indústria, amb moltes botigues tancades i que amb prou feines sobreviu amb feinetes d’estar per casa. Però el que el manté viu són les persones i llurs relacions, siguin bones o dolentes. En aquest espai l’Ivan es retroba amb el seu passat i se li van despertant els dimonis que havia endormiscat. Per una banda, retroba persones que estima, però també en troba d’altres que odia. Quan sorgeix la revelació d’un fet que ja es podia imaginar, però que no volia, fa que finalment maduri i entengui el sentit del perquè ha tornat als orígens.

Una novel·la narrada esplèndidament per l’autora que utilitza un llenguatge tallant i clar i que ens va descobrint les relacions que s’havien establert i s’estableixen entre els diferents personatges de manera que un acaba apreciant-los en el que valen.