Una octogenària, l’Iris, explica al llarg del llibre la seva vida en què la seva germana petita Laura, morta a 25 anys, ha tingut una presència molt important. Va barrejant els records en forma de viatge al passat amb els pensaments actuals, de vella, amb notícies de premsa que ens donen unes dades fredes, però importants, per seguir la trama de la novel·la. I això encadellat amb capítols d’una novel·la que va escriure la seva germana i que fou publicada un cop morta, una novel·la de culte amb molts de seguidors i on explica la vida amorosa i sexual d’una jove amb un home perseguit amb un relat de ciència-ficció prou interessant.

La Margaret Atwood és una mestra enganxant al lector en les seves històries, i en aquest llibre n’hi ha una pila. A més, descriu molt bé els personatges, començant per les protagonistes: l’Iris i sa germana Laura. La Reenie, la majordoma de la casa que, quan mor la mare, és el seu referent físic i moral, les marca profundament. En canvi, el pare, un cop vidu, refà la seva vida, però amb l’alcohol i acaba perdent la fàbrica de botons familiar. Amb el pas dels anys l’Iris es casa amb en Richard, que és un personatge certament lateral, mentre que sa cunyada la Winifred té un paper fonamental en tota la seva història. La Laura no els suporta i ells acaben tancant-la en una institució de la qual acaba escapant-se.

És un llibre llarg que comença amb la Primera Guerra Mundial i acaba pràcticament als anys noranta del segle passat. Personalment, se m’ha fet una mica repetitiu en alguns punts mentre que en d’altres hagués agraït més explicacions, però és una molt bona lectura i una millor història, crua, però molt creïble.