Tzia Bonaria, la vella modista d’un poble interior de Sardenya, s’adreça a una mare viuda amb quatre filles i li’n demana la petita, la Maria Listru. Ara la Maria té una nova mare que es cuidarà d’ella, és el que es coneix a Sardenya com ser la fill’e anima; no perd el contacte del tot amb la seva família, però se’n va a viure amb la nova mare que la peixa, la fa anar a escola i li ensenya l’ofici. La Tzia Bonaria alguna nit deixa sola la nena i torna a les hores petites sense voler donar-li cap explicació quan la nena li pregunta.

El temps passa i, finalment, quan la Maria ja és una jove, entén el que passa en aquestes absències nocturnes: la vella ajuda a ben morir als desnonats de la vida. Això la indigna i la foragita de l’illa de manera que va a parar al continent a fer de mainadera d’un parell de jovenets a Torí. Tanmateix, quan li arriba un avís que la Tzia Bonaria està malalta, torna a l’illa sense pensar-s’ho dues vegades.

Una novel·la curteta, però molt intensa de la Michela Murgia que ens va deixar el passat 2023. El llenguatge és clar, rural i molt ric, sense estridències, de manera que ens transporta a l’illa i a un temps on el camp ho era tot, però no donava res.