A la mort sense fills de la tieta Rosamond l’herència es reparteix entre la neboda, la Gill, son germà i una parenta llunyana, l’Imogen, que ningú ha vist des de fa més de trenta anys. Quan la Gill va a recollir les pertinences de la tieta es troba una pila de fotos i una gravadora de cassets on la tieta, just abans de morir, va descrivint per a la Imogen, que és cega, qui surt a cadascuna i el paper que juga en la història. Una història que es remunta a tres generacions enrere i on apareixen la tieta, les seves amants i, sobretot, la seva cosina i millor amiga, Beatrix, que és la mare de Thea i àvia de la Imogen.

És una forma interessant d’explicar la història familiar i el món on vivien aquestes dones protagonistes del relat, tot i que a vegades resulta un xic redundant perquè, com ens passa als vells, explica dues vegades el mateix. Tot i això el ritme és prou viu i va avançant en la història fins arribar al clímax cap al final del llibre. El llenguatge és molt cuidat i les descripcions –sobretot les de la roba que duen els personatges– són exhaustives tot i que serveixen per retratar l’època i el tarannà dels personatges.

Resumint, un llibre entretingut que podria ser un xic més curt sense perdre intensitat ni interès.