Kya, una nena de sis anys que viu amb la família enmig d’una maresma, és abandonada primer per sa mare, després per les germanes grans i, finalment, pel germà; només li queda el pare. Ell és la causa de l’abandonament perquè s’emborratxa constantment i maltracta físicament tota la família. Ella, però, fa el cor fort per tirar endavant i dur una vida el més semblant possible a la que li oferia la mare a qui espera pacientment. Tanmateix, el temps passa i ningú no torna. El pare sembla que afluixa amb la beguda i li ensenya a pescar i a fer altres feines per sobreviure fins que arriba una carta de la mare que el trasbalsa i torna a beure fins que un dia també desapareix.

La nena és força espavilada i sobreviu pescant, fent una mica d’hortet i collint musclos que ven a en Jumpin’, un botiguer negre que li subministra menjar i benzina per a la barca. La seva dona, la Mabel, sap del cas de la nena i l’ajuda donant-li roba, menjar i una mica d’amor i comprensió. I així van passant els dies i la nena es transforma en joveneta i coneix els nois. Primer coneix en Tate, fill d’un pescador del poble que li ensenya a llegir perquè ella va provar d’anar a escola, però tothom la rebutjava. En Tate, però, se’n va a estudiar a la universitat i tot i prometre-li que tornarà, no torna, un nou abandonament de la Kya.

L’altre noi és en Chase, un milhomes acomodat que li va al darrere per engalipar-la i aconseguir lligar-se-la, cosa que finalment fa. Però tot i que li parla de matrimoni finalment es casa amb una altra i la Kya es torna a sentir abandonada.

Per donar una mica més d’acció a la novel·la es produeix una mort que el xèrif del comtat aviat investiga com a assassinat i n’acusa la Kya perquè és la presa més fàcil. Aquesta part de la trama es va introduint a poquet a poquet i barrejada amb la part més cronològica de la vida de la Kya fins que finalment ambdues convergeixen.

Aquesta novel·la, com L'albatros negre és d’aquelles que estan escrites i explicades d’una manera que, sense tenir massa interès en el tema, t’enganxen i no pots deixar de llegir fins al final, cosa que està bé. Tenen tots els ingredients dosificats en la justa proporció perquè no hi perdis l’interès, però tires endavant fins al final. Aquí es barreja la història (no massa creïble) de la nena que sobreviu per si sola en un ambient molt dur, els seus problemes personals amb l’abandonament i els nois, la part policial i judicial i, sobretot, un cant a la natura salvatge que, a diferència dels humans, no li falla mai a la protagonista.