Novel·la negra amb un toc de distopia: en una societat on la sanitat pública incorpora un servei d’assistència al suïcidi, es planteja un cas realment curiós. La Queralt, una psicòloga del Centre d’Assistència al Suïcidi (C.A.S.) 12, ha de tramitar la sol·licitud de la seva pròpia germana de qui no sabia que volia posar fi a la seva vida. Se n’estranya força perquè és una noia molt vital que estima molt la seva família de manera que abans de res vol parlar amb ella.

Així comença aquesta novel·la que ens presenta el suïcidi com un dels problemes més importants de salut pública d’un món paral·lel de manera que la sanitat s’hi implica i afavoreix que tot es faci d’una manera legal, neta i amb lògica i, sobretot, burocràtica. Tanmateix, feta la llei feta la trampa perquè la Queralt aviat comença a trobar incongruències en la demanda de sa germana i investiga una mica el que hi ha sota de tot plegat. El que hi troba no ens ha d’estranyar, però és sorprenent.

Una bona novel·la que es llegeix amb ganes, tot i que hi ha qüestions que no queden massa ben resoltes, com ara el que es guanya com a societat burocratitzant un assumpte tan personal.