Segueixo en Joan-Lluís Lluís pels podcasts de Ciutat maragda i sempre he trobat interessat tot el que diu, tanmateix, mai no n’havia llegit res. I ara he començat per Junil.

Junil és una adolescent interessada en la poesia d’Ovidi i en poca cosa més. Després de fer-ne una de molt grossa fuig de l’imperi i es refugia en terres de bàrbars en companyia d’uns esclaus també fugitius. Ella va a la recerca d’Ovidi el poeta expulsat de l’imperi per l’emperador que abans tant l’admirava. Ho fa per dur-li el seu primer llibre, pràcticament l’únic exemplar supervivent després que manessin destruir-los tots. Així, perquè el poeta retrobi la inspiració i reescrigui la seva poesia, Junil vaga per terres de bàrbars.

El personatge queda ben dibuixat, així com els membres de la seva companyia que, a cada episodi del viatge, va creixent més. Les aventures i desventures del viatge fan que la Junil vagi perdent protagonisme, que guanyen els companys, però que al final recupera.

És una “road movie” amb un toc literari pel continu referent als llibres i a la lectura. Hi ha un passatge memorable que em va colpir força on un contacontes s’esvera en sentir parlar de transcriure les històries que recitava. Em recordà quan els mestres s’esgarrifaven pensant en la introducció d’ordinadors a l’aula.

Un llibre que m’ha deixat ganes de seguir llegint més coses de l’autor.