En Joan-Lluís Lluís ens planteja en aquesta novel·la una qüestió interessant que la fa entrar de ple en la categoria de política-ficció. Què hauria passat si el règim francès de Vichy hagués permès que Franco, el seu aliat, entrés al Rosselló empaitant als republicans que s’hi refugiaren després de La retirada?

El protagonista de la història és un noi captivat per la llengua catalana. Col·labora amb la Generalitat republicana en la redacció i edició de textos i, quan entren els nacionals, s’afegeix a La retirada, sempre acompanyat del seu diccionari. Un cop al camp de concentració de la platja d’Argelers , i després d’un atac dels nacionals, perd amistats i diccionari, fet que l’impel·leix a afegir-se a la resistència.

El llibre narra el viatge d’un noi ben tranquil i gens eixelebrat cap a l’acció antifeixista més violenta perquè al maquis hi fa de tot. Fins al punt en què, al final de la guerra, torna al sud de Catalunya amb la missió de capturar en Franco que representa que anava fugint i es veu obligat a emprar la violència més extrema. Tot i això, no se n’avergonyeix mai perquè la causa s’ho valia.

Un viatge per la llesqueta del septentrió, com en diu l'Aleix Renyé , per conèixer la seva gent en uns moments convulsos que haguessin pogut succeir i amb un final no tan allunyat d’allò que hagués pogut passar.

Com en altres relats seus, en Joan-Lluís Lluís narra els fets amb tota tranquil·litat per molt esfereïdors que siguin, sense treure-li importància, però donant-los el pes que tenen a la narració.