En Sebastià Alzamora relata en aquesta novel·la la relació d’un escriptor retirat amb la seva gossa Taylor. Un home sense altre objectiu a la vida que passejar la gossa i xerrar amb els amics. De sobte l’animal es comença a trobar malament i el veterinari li diu que pateix un enverinament. Aleshores tots els esforços van adreçats a intentar salvar-li la vida, però són debades.

La ràbia sorgeix com a sentiment generalitzat en tots els personatges, des del principal en veure la gossa morta fins als secundaris. Ràbia la que té el veí sorollós i buscabregues, la que té el menescal amb la tecnologia, la de l’amo serbi del bar amb la política…

L’autor és un mestre pintant els personatges en poques pinzellades. També ho és reflectint el paisatge que recorda, i molt, al de Mallorca a l’estiu on conviuen la white trash europea de vacances amb els illencs de tota procedència. Un paisatge lleig, brut, cremat pel sol i deixat al seu destí.

Una acció que es va desenvolupant sense aturador alhora que ens va situant en el lloc i els personatges en una lectura que no es pot deixar fins a acabar-la.