Les novel·les de la Donna Leon amb el seu Comissario Brunetti són sempre agradables de llegir. Són novel·les negres sense nervis, on les coses passen, i en passen força, però a un ritme pausat, amb temps per a fer un mos o un bon dinar. El comissari protagonista és un home carregat de paciència i amb valors que sempre defensa, com ara els familiars o els de solidaritat amb els companys i enfront de la mala autoritat.

En aquesta ocasió en Brunetti ha d’investigar un cas força complex d’assetjament a una cantant d’òpera que interpreta Tosca a La Fenice . Al llibre s’hi retrata el món dels artistes amb les seves enveges i dives alhora que ho trena amb l’assetjament per part d’un admirador que l’aclapara a regals i, al final, ho escala fins a l’intent d’assassinat, molt relacionat amb l’argument de l’òpera.

És un llibre que es llegeix fluidament sense cansar i amb ganes que n’hi hagi més. Al final l’acció es precipita i acaba sorprenent deixant molt amunt el ritme de l’obra.

Molt recomanable pels devots del comissario venecià.