Estava acabant aquest llibre d’en Cormac McCarthy quan he sabut que acabava de morir, quina casualitat. És una llàstima que aquest autor que he descobert recentment fos tan gran i no hagi deixat una obra més abundosa perquè cosa que en llegeixo, cosa que m’agrada, i força. Ja em va passar amb La carretera i m’ha tornat a passar amb aquesta novel·la de frontera.

Explica el viatge de creixement personal d’en John Grady, un noi texà que, després de la mort del seu avi i la separació dels seus pares, es vol dedicar a la cria de cavalls, un tema que li agrada i del qual en sap un niu. Per això se’n va amb en Lacey, un seu amic, cap a Mèxic en un llarg i complex viatge iniciàtic on només du un cavall i una mica de roba. La intenció és treballar en algun ranxo de bestiar i estalviar alguns diners per poder tornar algun dia a Texas.

Hi ha diferents escenaris on tenen lloc els episodis que expliquen com un noi jove i il·lusionat va coneixent el món i la seva complexitat, per no dir maldat. Així hi ha el pas de la frontera on se’ls afegeix un altre noi, en Blevis, amb pretensions semblants a les seves, però amb qui no s’avenen massa. En acabat, el treball al ranxo on coneix l’amor en la figura de la filla de l’amo (mala peça al teler), el seu pas per la presó (un episodi dels més durs) i el posterior alliberament i retorn a fer les coses segons la seva voluntat.

El llenguatge és àgil, directe, sense massa ornaments. Si cal descriure el paisatge, però, el descriu magníficament. I si cal descriure els personatges, ho fa sense contemplacions i els dibuixa perfectament. És un estil per a mi molt “americà” on no deixa massa espai a la imaginació i sí a la descripció sense valoracions morals: que cadascú faci les seves.

Un must read per obrir boca de cara a algun altre llibre d’aquest mateix autor.