Imaginem que parem a la vora d’una carretera on algú hi ha fet un pícnic, hi trobarem tota mena de deixalles i restes de l’àpat. Què en deuen pensar els éssers del bosc, com ara les formigues o les aranyes, dels envasos, burilles i plàstics escampats? El mateix ens passaria als humans si trobéssim les restes de la visita d’una civilització extraterrestre amb la qual no hem tingut cap mena de contacte. Veuríem un seguit d’andròmines i de coses sorprenents de les quals no en podem deduir l’ús ni la utilitat, però que ens cridarien, i força, l’atenció.

Aquest és el plantejament d’aquesta novel·la traduïda magníficament del rus per la Monika Zgustová . Tot i estar acordonada la zona de visita, hi ha molta demanada de les restes que uns homes ambiciosos —els stàlkers— entren a rampinyar i, encabat, malvendre per sobreviure tot exposant la vida i la salut en aquestes incursions. Un d’ells és el protagonista de la novel·la que, tot i prometre’s no tornar-ho a fer mai més, finalment és arrossegat a tornar a aquesta vida arriscada.

El llibre planteja tot una sèrie de situacions delicades que els stàlkers han de resoldre el millor possible i reflexa el joc entre la cobdícia dels uns i la necessitat de diners dels altres. Els diàlegs són molt cinematogràfics i les descripcions precises, un tipus de narració molt més americana que no pas russa. Els caràcters queden ben definits i la trama transcorre fluidament.

Un bon llibre per tornar a llegir ciència ficció de qualitat.