Segon llibre d’en Sandrone Dazieri que he llegit enguany i, com el primer, no m’ha decebut. Lectura ininterrompuda d’una trama trepidant molt ben explicada i lligada que fa impossible abandonar la novel·la.

Aquest és el primer llibre d’una sèrie de tres protagonitzat per una parella ben curiosa: La Colomba, policia atlètica i de fort caràcter, i en Dante, un assessor escanyolit carregat de problemes mentals però d’una clarividència espectacular. El cas a què s’enfronten tracta del segrest d’un nen autista de vuit anys a qui han decapitat la mare. En Dante recorda el seu passat molt similar perquè ell també va ser víctima d’un llarg segrest en mans del Pare un home al qual amb prou feines va poder veure la cara, però els mètodes del qual li recorden el seu cas i l’actual.

El que semblaria una trama més o menys senzilla es va complicant a mesura que ells dos van avançant en la resolució. Per facilitar-la, s’han de barrejar amb gent dels baixos fons de la ciutat, amb policies més o menys corruptes i més o menys amics i amb tota mena de personatges inquietants. En acabat el cas fa un tomb impressionant i veiem que el segrest forma part d’una trama molt més complexa que finalment es pot resoldre a base de molts trets, persecucions, fugides i mastegots.

Resumint, un llibre que no crec que passi als annals de la literatura mundial, però que et fa passar molt bones estones, distreu i entreté força. Seguiré amb els altres dos de la sèrie.