Primera novel·la en solitari d’en Hans Rosenfeldt, guionista i coautor de diferents novel·les d’acció sueques i, cal dir-ho, se n’ha sortit amb nota. Una novel·la que t’atrapa des de la primera pàgina i que no et deixa anar fins a la darrera.

Explica la investigació per part de la policia d' Haparanda, Suècia d’un estrany fet: troben morts uns llops enverinats a l’estómac dels quals hi ha restes humanes. Van tibant del fil i troben el primer cadàver, el mossegat; es tracta d’un traficant rus de drogues que havia tingut un encontre previ a trets amb traficants finesos del qual en resulta l’únic supervivent. Tanmateix, la mala sort vol que en fugir vagi a xocar contra un cotxe desconegut i resulti mort.

Els ocupants de l’altre cotxe, quan veuen el desastre, miren de fer desaparèixer el seu rastre i, oh sorpresa, es troben amb una bossa de viatge plena d’amfetamines i dues de diners. El pensament racional els recomana deixar reposar el cas dos o tres anys, però les circumstàncies de la vida els porten a trencar aquest bon propòsit.

La policia no bada i mira de recollir el màxim d’informació possible i aclarir el cas. La Hannah, una policia madura es debat entre l’amor pel seu home, que no li presta prou atenció, i un policia més jove que n’està força d’ella. Hi ha més personatges ben dibuixats, com ara el mecànic Dennis (conegut com a UV) un ex-pres amb una filla malalta que exigeix moltes cures i que està minant el seu matrimoni i la seva economia. Però qui queda més ben retratada és la Katja, una mercenària russa que envia el propietari de les drogues i els diners per recuperar-los i a qui no li tremola la mà si cal executar qualsevol crim.

Un thriller nòrdic del més pur estil que manté l’interès i l’acció durant tot el relat i que segur que agradarà als amants de la novel·la negra com jo.