En Carles Bellver ens explica en aquest llibret totes les històries que caben en una llarga nit d’insomni del protagonista. Com en les Mil i una nits on la princesa Xahrazad explicava un conte cada nit, en aquesta nit que fa mil dos n’hi trobem un munt. Històries, contes o faules que venen al cap i que tenen un fil conductor molt tènue, però existent. Els contes són curts i es podrien llegir independentment l’un de l’altre, però val la pena llegir-los seguits i des de la primera pàgina, la del Pròleg, capítol que no sempre es llegeix, però que aquí és un conte més.

Els contes del llibre són més curts, un parell de pàgines com a molt, i tenen diferents estils. N’hi ha de surrealistes (com Diabolus ursinus), altres amb un punt sorneguer o amb un xic d’ironia. A vegades, per l’estil àgil i per com s’explica el fet, em recordaven els contes d’en Pere Calders. El llenguatge és ric, però sense enfarfegar, variat en la mida justa.

L’obra es llegeix d’una tirada, sense entrebancs, perquè manté en tot moment aquell fil argumental que he citat abans i que engresca a continuar la lectura fins al final. Un bon principi per entrar en la variada obra d’en Carles Bellver i buscar-ne noves lectures.