Sembla que el gènere del western ha perdut actualitat i ja no se’n fan tants, però en realitat com que és un espai i un temps tan durs i salvatges l’ésser humà hi mostra alhora la millor i la pitjor cara. Això és el que transmet aquesta novel·la de l' Hernan Diaz , un jove escriptor contemporani que, espero, segueixi amb la seva labor perquè el resultat val molt la pena.

Ens explica la història d’en Håkan, un jove suec que en companyia de son germà gran Linus són enviats per son pare a Nova York perquè s’hi facin una nova vida. Al port de Portsmouth, però, es perden i en Håkan sense saber ni un borrall d’anglès, s’embarca en un vaixell que va a Amèrica, sí, però a San Francisco, a l’altra banda del continent. Un cop hi arriba la seva dèria serà sempre anar cap a l’est, cap a Nova York per mirar de trobar son germà.

En aquest camí que s’anuncia llarg acompanya a diferents personatges a quin més miserable i egoista, com ara el buscador d’or que el té quasi esclavitzat o la dona que el segresta i el té presoner pel seu gaudi sexual. Quan en fuig s’interna al desert de sal on troba a un científic esbojarrat, però bona persona, que li ensenya els rudiments de la medecina i les seves teories sobre l’origen de les espècies i a qui en Håkan té gran respecte i devoció.

Es troben una partida d’indis delmats per homes blancs als quals ajuden a curar-se i a refer la seva vida. Un en particular, un vell de cabells blancs i curts, és el xaman del grup i li ensenya al Håkan diferents remeis ancestrals que funcionen prou bé. Com que vol seguir cap a l’est, li expliquen que el camí més senzill és trobar el de les caravanes d’emigrants que va cap a l’oest i que el segueixi en sentit contrari. Així ho fa, però quan se’ls troba es veu embolicat en la defensa de la caravana —i de la Helen, una noia que li feia peça— davant de l’atac d’uns bandolers que violen i maten els caravanistes. Finalment, en Håkan boig de ràbia mata tots els bandolers en veure com li prenen la Helen.

Quan s’adona del que ha fet, abandona la caravana i passa tot un hivern vagarejant per l’estepa caçant i fugint. Quan a la primavera vol reprendre el camí cap a l’est, entra en un poble on és reconegut (és un home ros molt alt) i capturat pel xèrif i els seus ajudants. L’acusen d’haver causat la matança dels caravanistes i dels honrats bandolers. Així que l’escarneixen, el torturen i se l’emporten cap a Illinois per ser jutjat. Tanmateix, el xèrif comença a fer un negoci brut amb els diners que recull pel camí i, finalment, un dels ajudants, l’Asa, l’allibera i l’acompanya en el seu viatge, ara però cap a l’oest per agafar un vaixell i tornar a Nova York per mar. El camí és difícil, però l’Asa es mostra molt amable amb en Håkan i en la seva fugida es refugien en una zona de canyons on passen una llarga temporada. I segueixen moltes més aventures que no explicaré per no trencar la màgia del final.

Resumint, un western on surten tots els personatges típics: el xèrif, els caravanistes, els bandits, els indis, els cercadors d’or i el noi n’és sempre el foraster. Una novel·la que no és de fàcil lectura per la profunditat amb què l’autor analitza els personatges i, sobretot, al protagonista, però que no es fa pesada en cap moment.