La Takako és una jove enamorada d’un company de treball que és un penques i que, quan s’adona, el deixa i deixa també la feina on treballaven els dos. Es troba sense res fins que la truca el seu oncle Saturo i li ofereix la possibilitat de viure i treballar a la vella llibreria familiar de llibres segona mà. No li queda altre remei que traslladar-s’hi i viure-hi al pis de sobre, envoltada de vells i poderosos llibres.

"Aquell lloc em va donar l’oportunitat de començar a viure la meva pròpia vida. Estic segura que, si no hi hagués passat aquella temporada, després la meva vida hauria estat més grisa, monòtona i solitària".

Al principi no l’atreuen gens els llibres, però a poc a poc es converteix en una devoradora i n’acaba discutint amb el tiet Saturo. Aquest és un home tranquil que viu sol perquè la dona el va abandonar fa uns anys, però ell s’ho ha pres amb calma i viu una vida monòtona, però intensa, envoltat de llibres i dedicat plenament a la llibreria.

En la segona part del llibre apareix la tieta Momoko, la dona desapareguda d’en Saturo. És una dona forta, independent i que acompanya la Takako en el seu creixement personal cap a la plenitud adulta. Amb ella descobrirem un parell de grans històries d’amor d’aquelles que fan encongir el cor.

És un llibret curtet, que es llegeix de pressa, sense aturador perquè està explicat d’una manera planera alhora que tracta en profunditat els grans problemes de la vida. Força interessant.