Diu la Wikipèdia en anglès que aquesta obra és una paròdia còmica de novel·les policials americanes. Però o bé jo he llegit un altre llibre o el meu sentit de l’humor no és el mateix que el del redactor de l’article. Ben al contrari, jo he llegit una novel·la negra amb tots els ingredients habituals: una policia exalcohòlica, poc atractiva i en molt baixa forma física i psíquica, una investigació sobre un suposat suïcidi, una víctima que no encaixa, uns sospitosos propers a la víctima, etc. En cap moment li he trobat ni la veta còmica ni la paròdia.

Potser sí que l’autor va triar aquest tipus de novel·la com a vehicle per explicar-nos la història que volia, no ho sé ni en conec més obres d’en Martin Amis . En tot cas es tracta d’un llibre que es deixa llegir molt bé i que ens porta des d’un principi típicament policíac a un final on les idees se superposen a la resta de la trama. Els personatges, especialment la protagonista, estan ben dibuixats i l’ambient —l’entorn universitari d’una tranquil·la ciutat nord-americana— queda ben reflectit i serveix de contrapunt a la sordidesa de la història.

PS: sembla que hi ha una traducció catalana, però no l’he trobada enlloc. Potser s’hauria de reeditar.