Una dona diagnosticada de càncer passa comptes amb la seva vida. Recorda la seva joventut a l’Iran i com en va haver de fugir amb el seu marit i la filla menuda a causa de la revolució islàmica del 1979 on caigueren sa germana i molts amics de la universitat. Refugiats a Suècia van refer la seva vida i, ara que és gran i li tocaria gaudir de la jubilació, li diuen que té un càncer incurable.

Això li fa replantejar-se les relacions tant amb el difunt marit com amb la filla que, tot i viure independentment amb la seva parella, n’està molt d’ella. El fet de saber que serà àvia, però, li dóna forces per seguir els tractaments tot i les males notícies.

Una novel·la que planteja una situació humana molt interessant on es barregen temes tan actuals com l’arrelament dels refugiats, la lluita quotidiana per sobreviure, la malaltia, l’amor i les relacions amb els fills. Curiosa també la relació amb el difunt marit que no s’havia portat massa bé amb ella, però que encara té al pensament.