Aquest llibre està a mig camí entre una novel·la i un assaig. El tema, però, seria el mateix: una dona acaba de donar a llum una parelleta de bessons prematurs i pateix de depressió postpart que es complica amb una altra malaltia mental. Aquest és el tema central de l’obra: les malalties mentals que assetgen les dones en acabat de donar a llum.

Fa un repàs no exhaustiu de casos estudiats pels metges al llarg de la història sobre dones que han embogit després d’infantar, moltes vegades el segon fill. Explica com eren tancades en institucions mentals per ser tractades i que algunes s’acabaven curant, mentre que d’altres no en sortien mai. Barreja aquestes citacions amb els pensaments de la protagonista a mesura que els infants van creixent i n’explica les pors que l’assalten i les conductes insanes que la malaltia l’obliga a fer, com ara anar a cal metge al més mínim senyal de molèstia en els nadons.

És un llibre que es llegeix molt bé, tot i que arriba a ser un xic repetitiu tant en les citacions històriques com amb els pensaments obsessius de la protagonista. Tanmateix, és força interessant de llegir.