Una noia de poble que semblava que ho tenia tot predestinat (conèixer un noi, casar-s’hi, tenir-hi fills…) arriba un moment que diu prou i canvia radicalment de pensament i de vida. El detonant és el masclisme que, en una societat tancada com ho és la rural, es fa notar molt més i pesa massa per poder-lo suportar gaire més.

Aquesta primera novel·la de l’escriptora de Llucena l' Emma Zafón és una alenada d’aire fresc entre moltes de les obres que es publiquen sobre el tema. El llenguatge és clar —fins i tot cru en algun moment— però li permet explicar una història molt quotidiana d’una manera àgil i sense espai per la confusió. Tot queda molt clar, des dels personatges que queden perfectament dibuixats, fins a l’època del creixement del món de la construcció que inundava de diners algunes persones sense altre mèrit que haver trobat una bona feina al sector. Veiem com la protagonista va creixent com a persona a mesura que avança la trama i passa d’acceptar un destí programat a llaurar-se’n un de propi.

A diferència d’altres llibres que he llegit darrerament, aquest se m’ha fet fins i tot un xic curt. No perquè la història no hagi quedat ben explicada, sinó perquè es llegeix tan de pressa i enganxa tant que en voldries més.