És una noveŀla estranya. Té un llenguatge viu, sembla talment com si l'autor decidís mostrar una llengua que llanguia, plena d'argot dels baixos fons (alguna de la qual, sorprenentment, ha arribat avui dia). D'altra banda, és una noveŀla que va i ve, que la protagonista no ho és fins ben bé un terç del llibre i de seguida torna a desaparèixer. Però és un document fantàstic per veure una Catalunya que ens han dit massa vegades que no ha existit mai.