Mercè Rodoreda és una autora que dur la càrrega de ser un clàssic dels instituts. Amb quatre pinzellades de la plaça del diamant o mirall trencat els adolescents es fan una idea de què és Mercè Rodoreda i acaba amb l'etiqueta de «literatura femenina». Jo personalment no he connectat gaire amb la Plaça del Diamant. Aquest caràcter innocent, ratllant l'estúpid de la Colometa quan es casa amb en Quimet em fa posar nerviós i no hi empatitzo gens. Amb això no vull dir que no valgui la pena, tot el tros de la guerra des de Barcelona és corprenedor. Entenc per què és un clàssic de la literatura catalana i universal i s'ha de llegir. Però de tot el que he llegit de Rodoreda és el que encaixa més amb la idea preconcebuda que te'n fas.