Sorprèn que un llibre així hàgim trigat tants anys a tenir-ne una traducció al català i no estigui al podi de les grans distopies i que l'autor en fos una dona (sota pseudònim molts anys) segurament hi té molt a veure. Escrita l'any 1937 parla d'un món distòpic (des del nostre punt de vista ucrònic) on els nazis van guanyar la Guerra dels Vint anys i fa 700 anys que es reparteixen el món amb l'Imperi japonès en una mena de Guerra Freda. La imatge no pot ser més devastadora: les dones tractades com animals, els cristians com a una secta pestilent (a l'estil dels jueus a l'edat mitjana) i la resta d'humans vivint un feudalisme nazi on els serfs són tothom i uns pocs els cavallers els dominant. La bondat del llibre, per mi, és que la història es desenvolupa a través de diàlegs, molt ben travats i permeten descobrir com ha passat això que el món hagi anat pel pedregar i com són les relacions socials després de 700 anys de dominació nazi. Hi ha molta salsa on sucar-hi pa: què és la història, teologia, política, imperialisme, colonialisme... però la tesi principal, la primordial: el feixisme és una hipertròfia dels valors del masclisme. Això avui en dia pot sonar actual, però si tenim en compte que ho va escriure una dona el 1937 és d'una clarividència brutal. Un llibre imprescindible, ho repeteixo, al nivell de les grans distopies clàssiques. @literaturacatalana@a.gup.pe