Aquests relats, tot i ser una selecció de contes de l'autor manté una coherència interna fantàstica. La majoria d'ells son contes d'humor negre... molt negre que podrien recordar vagament a Kafka perquè les situacions quotidianes es converteixen en coses esperpèntiques sense que ningú deixi de ser exageradament normal. Prepareu-vos per patir amb un mig somriure a la cara... Em fa gràcia comparar-lo amb Set anys de Plenitud d'Etgar Keret i publicat també per la mateixa editorial perquè semblen la cara i la creu, el costat lluminós i el costat fosc de la força, el ying i el yang... bé ja m'enteneu.