És un llibre fantàstic que constata que la Irene Solà té una capacitat innata o treballada (les dues coses em semblen espectaculars) per crear atmosferes i muntar escenes a través del llenguatge que et fa vibrar com pocs llibres et fan vibrar. És un llibre més treballat que el seu famós «Jo Canto i la Muntanya balla», tot i que sospito que les imatges de violència natural i les olors que transmeten no seran del tot agradoses per la majoria de fanàtics del Jo Canto... És un llibre més fosc, amb menys alegria però més arrels i fortalesa.