En una discussió amb valencians sobre l'edició al principat i els accents algú va recordar que Michelíada utilitzava diferents dialectes per fer parlar als protagonistes. A mig estiu, llegint en Ramon Mas i l'Inventari d'Afinitats, va reaparèixer la noveŀla com una de les més interessants que ha llegit. Confio en aquestes coses, així que el meu ull va dir que tocava rellegir Michelíada. Al seu moment m'havia agradat moderadament. Al principi era interessant això dels múltiples dialectes, però potser se'm va fer llarga. Res d'això ha passat amb aquesta relectura. Vuit anys després i havent llegit la Ilíada l'he gaudit molt més. Potser no cal haver-se llegit la Ilíada, però sí ser conscient com és el poema: El poema parla de l'Ira d'Aquiles i la guerra, i aquesta història, amb tots els paraŀlelismes de la Ilíada, parla de la colera d'en Michelin i la guerra al segle XXII. Un cop tens aquestes premisses, a gaudir: llenguatge, estructura i ciència ficció a l'estil Starship Troppers. No és una lectura per tots els públics, però és una noveŀla de culte.