Si heu llegit Pedro Páramo sabreu quin tipus de llibre és. L'inspira totalment, indissimuladament. Berta Creus converteix aquell llibre sobre un Mèxic abandonat per la misèria en una Catalunya també abandonada. Els polsims de mitologia catalana, massa oblidats en la literatura catalana actual, aquí creixen i es noten a l'arrel de la història: des de la Molsosa a la Pesanta i totes les seves històries d'abandó que expliquen una Catalunya que desapareix. Però no només això, també té un llenguatge viu, alegre, sorprenent i amb ritme. Un llenguatge juganer i treballat. Parlaria molt més d'aquest llibre, però ja seria fer volar la imaginació, associar idees,...