Directe a una de les obres més brillants que he llegit mai i continuem amb l'adoració a la literatura russa. Com pot ser que tinguin tantes obres monumentals capaces de parlar de l'ànima de la humanitat en qualsevol època? Si hi posem un filtre del segle XXI hi trobem crítica a les enraonaries (fake news), al prestigi nuvolós de les xarxes socials, al fer-se el culte afegint anglicismes (o castellanismes) a la llengua,... i això sense parlar d'aquella gent que travessa les barreres del temps: els borratxos, aprofitats, desconfiats, avars, mandrosos que poŀlulen per totes les societats i que ningú entén com aguanten dia si, dia també.