Normalment, soc reticent a llegir utopies perquè en ser societats idealitzades el conflicte es redueix al xoc que produeix al turista i sovint s'arregla de forma civilitzada i raonable, com tocaria en una societat utòpica. Però Estrella Roja em va cridar l'atenció perquè situa la societat a Mart en una època que la literatura de ciència-ficció no estava tan desenvolupada com ara. La noveŀla sembla que serà un reguitzell descripcions de la societat socialista idealitzada a principis del segle XX. Té coses divertides, com descobrir que en molts punts era més «llibertària» que la societat actual pel que fa a matrimoni; o la concepció de la guerra contra la natura que actualment ha quedat relegat al capitalisme i les esquerres han assumit una ideologia més d'equilibri amb la naturalesa. Amb tot això, la noveŀla aguantaria, però fa la sensació que Bogdànov s'adona que amb descriure la societat no n'hi ha prou i a mig llibre apareixen dos conflictes: Un és un conflicte personal de l'humà Leonid que és captat per fer de pont entre les dues societats, i l'altre és un conflicte més profund de concepte de societat humana terrícola i marciana. Aquests conflictes permeten, des del punt de vista actual, convertir una societat idealitzada en una societat amb més llums i ombres i donen profunditat a la noveŀla. Perquè és una societat millor, però no perfecte, perquè no existeixen les societats perfectes. Per cert, la societat té moltes similituds amb la societat d'Anarres del llibre Els Desposseïts de l'Ursula K. LeGuin. En com treballen, com viuen i com cuiden la mainada. M'agrada quan llibres llunyans s'ajunten.