Vaig agafar Glòria una mica per instint. Dues coses em van cridar l'atenció: El traductor, en Ferran Ràfols, que té ull per traduir bons llibres (o gent que confia en ell per traduir bons llibres) i que era una ficció no occidental. Fa temps que m'interessen altres tradicions fantàstiques més enllà del cànon occidental de mitologia medievalitzant, terror esotèric del diable i futurisme cibercapitalista. Ha complert totes les expectatives. El llibre és un curull d'imatges i narracions sobre un país anomenat Jidada, un cop -da dos cops -da, on els seu habitants son animals (cabres, vaques, gats, gossos, cavalls) inspirat en Zimbàbue i en la terrible dictadura que va viure després de la independència colonial. Opulent, excessiva, com ens imaginem l'Àfrica, ens duu des de la crítica irònica i sarcàstica més punyent als fets més terribles d'una dictadura insana i brutal en poques paraules que n'acabem essent moltes. Escrita en una barreja d'històries orals i narrativa escrita és d'aquells llibres totals, que ho abasten tot i ho diuen tot. Impactant seria el resum. He gaudit, plorat i sofert durant tres setmanes amb aquest llibre!