Vullunfestuc finished reading La Remor de les onades by Yukio Mishima (Ara mini)

La Remor de les onades by Yukio Mishima (Ara mini)
Yukio Mishima ; traducció del japonès de: Joaquim Pijoan i Ko Tazawa
Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 15 of 1 books.
Yukio Mishima ; traducció del japonès de: Joaquim Pijoan i Ko Tazawa
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien. Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc …
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien. Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc que dissenyen els seus personatges a la noveŀla i se'n surt prou bé. En tot moment tens aquella sensació de diversió del videojoc, de fugida endavant: Demà, i demà, i demà.
El joc conté pinzellades d'assaig sobre videojocs i societat, sobre tecnologia, etc. Es nota que coneix bé el mundillo, tot i que segurament no en forma part directament.
A part d'això m'ha fet molta enveja, sobretot per haver-se inventat els jocs que a ella li hauria agradat jugar. Solutions, EmilyBlaster, Ichigo, Both Sides... son jocs que es nota que l'autora s'ha divertit descrivint-los, donant-los forma i fent que la gent hi jugués. I a mi, que la meva vocació frustrada és guionista de videojocs, només podia sentir enveja per algú que ha escrit els jocs que volia jugar i hi ha jugat, encara que fos imaginàriament per muntar un món com aquest.
Un llibre fantàstic. No sé si ja ho he dit. ;)
Gabrielle Zevin ; traducció de l'anglès d'Ernest Riera
Content warning No hi he inclós spòilers, però parlo de com s'estructura el llibre. En un llibre tan especial com aquest, l'estructura és una sorpresa que potser es vol evitar.
Antoni Dalmau
Tarjei Vesaas ; traducció de Blanca Busquets
Manuel de Pedrolo ; pròleg de Cesk Freixas
L’autora relata les relacions que la protagonista, la Milena, manté amb la seva família, principalment amb el pare, però sobretot amb la mare. Comença l’acció quan els pares decideixen abandonar la Txecoslovàquia comunista durant un viatge a l’Índia i exiliar-se als Estats Units. Aquí sorgeixen les primeres tensions, però a causa de la joventut de la protagonista i son germà, acaben desapareixent i els nois duen millor la nova vida que no pas els pares.
Més endavant, però, la bona relació amb el pare es veu interrompuda per la seva mort sobtada i a partir d’aquí la mare, amb el seu caràcter tan personal, serà l’eix de la novel·la. Per ella per molt que faci la Milena mai serà prou, tot seran recriminacions alternant-se amb períodes de més reflexió i calma.
L’acció es va desenvolupant àgilment gràcies al recurs d’utilitzar els diàlegs de la Milena amb altres personatges secundaris que …
L’autora relata les relacions que la protagonista, la Milena, manté amb la seva família, principalment amb el pare, però sobretot amb la mare. Comença l’acció quan els pares decideixen abandonar la Txecoslovàquia comunista durant un viatge a l’Índia i exiliar-se als Estats Units. Aquí sorgeixen les primeres tensions, però a causa de la joventut de la protagonista i son germà, acaben desapareixent i els nois duen millor la nova vida que no pas els pares.
Més endavant, però, la bona relació amb el pare es veu interrompuda per la seva mort sobtada i a partir d’aquí la mare, amb el seu caràcter tan personal, serà l’eix de la novel·la. Per ella per molt que faci la Milena mai serà prou, tot seran recriminacions alternant-se amb períodes de més reflexió i calma.
L’acció es va desenvolupant àgilment gràcies al recurs d’utilitzar els diàlegs de la Milena amb altres personatges secundaris que permeten que expressi els pensaments amb llibertat. A més, els viatges que fa a causa de la feina o del compromís familiar ens mostren clarament com és la situació que s’hi retrata.
Una novel·la força interessant, que permet aprofundir en la ment dels personatges i en el paper que els fills han de tenir respecte als pares grans. Han de deixar de viure els fills la seva vida per dedicar-se als pares (que ja han viscut la seva)? O han de compaginar la seva llibertat amb les cures necessàries envers els progenitors? En aquest cas, com ho viuran els pares?
Una obra que m’ha fet descobrir la Monika Zgustová una autora txeca que escriu en català (entre altres llengües) i que convida a llegir més obres seves.
Pere Calders