Tinc predilecció pels llibres de literatura russa i aquest n'és un. Em fascinen els autors russos, la seva capacitat per parlar d'ells a la vegada que parlen de Rússia i del món. De com les coses petites de què parlen són de fet universals. La Xènia, a més a més ho fa doblement: com destil·la la universalització de la seva anècdota i a la vegada ens parla de com ho fan els autors russos. Un llibre brillant.
La serra de tramuntana s'enlaira cel amunt i al lloc on era hi deixa un solar que ràpidament les forces vives de l'illa volen aprofitar ràpidament. El llibre podria ser una història de ciència-ficció o fantasia en un món realista, però s'embranca a descriure la mort d'una generació d'illencs que per bé i per mal han sigut protagonistes secundaris d'aquests canvis determinants a Mallorca. No deixa gaire ningú dret i probablement ningú s'ho mereixeria.
Gabrielle Zevin ; traducció de l'anglès d'Ernest Riera
Juga i gaudeix
No rating
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien.
Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc …
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien.
Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc que dissenyen els seus personatges a la noveŀla i se'n surt prou bé. En tot moment tens aquella sensació de diversió del videojoc, de fugida endavant: Demà, i demà, i demà.
El joc conté pinzellades d'assaig sobre videojocs i societat, sobre tecnologia, etc. Es nota que coneix bé el mundillo, tot i que segurament no en forma part directament.
A part d'això m'ha fet molta enveja, sobretot per haver-se inventat els jocs que a ella li hauria agradat jugar. Solutions, EmilyBlaster, Ichigo, Both Sides... son jocs que es nota que l'autora s'ha divertit descrivint-los, donant-los forma i fent que la gent hi jugués. I a mi, que la meva vocació frustrada és guionista de videojocs, només podia sentir enveja per algú que ha escrit els jocs que volia jugar i hi ha jugat, encara que fos imaginàriament per muntar un món com aquest.
El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d’amfibis capaços …
La guerra de les salamandres
5 stars
Content warning
No hi he inclós spòilers, però parlo de com s'estructura el llibre. En un llibre tan especial com aquest, l'estructura és una sorpresa que potser es vol evitar.
