User Profile

Aquest és d’aquells llibres que, quan el comences, no pots parar de llegir-lo, tal és la mestria d’en Joan-Lluís LLuís en captivar l’atenció del lector. Una gran novel·la d’acció i de reflexió on no hi paren de passar coses sorprenents a cada pàgina.

Hi explica la vida de l’Assiscle Xatot, un noi que neix i viu a Perpinyà a mitjans del segle XIX. Aquí hi té una vida tranquil·la que només és pertorbada quan sent parlar en una altra llengua que el català o el francès que estudia a escola. Quan això passa, quan sent el seu amic gitano parlar en caló, li venen unes basques que, un cop passades, li han deixat el coneixement complet d’aquell idioma i el pot parlar immediatament com un nadiu.

Quan arriba a la joventut, Barnabé —un firaire que enlaira un globus aerostàtic— descobreix aquest do del noi i convenç als pares perquè el deixin portar-lo a París on aprendrà més llengües de la mà de son germà Nestor, que també té aquest mateix do.

Així que l’Assiscle deixa família i amor i parteix cap a París en una època més que convulsa, ja que l’emperador Napoleó és capturat pels prussians i la República intenta fer-se amb el control de la defensa del setge de París i, més endavant, desbaratar-ne la Comuna . En aquesta situació el protagonista no pot aprendre tantes llengües com voldria, però madura com a persona i pateix la repressió més ferotge. Tant que, finalment és empresonat i desterrat a Nova Caledònia , lluny del seu país i del seu amor.

A Nouméa arriba com a home lliure, però deportat, amb pocs drets i ha de treballar per d’altres de més poderosos. Un d’ells l’arrossega cap a la selva a la cerca d’or i això permet a l’Assiscle aprendre un bon grapat de noves llengües dels nadius canacs.

No vull rebentar-vos el final del llibre, llegiu-lo i el sabreu. Només afegir que l’amor per les paraules és, malgrat ell ho negui, una de les forces vitals de l’Assiscle. De l’altre amor en parlarem en una altra ocasió.