Vullunfestuc finished reading La fada negra by Xavier Theros (L'Àncora, #245)

La fada negra by Xavier Theros (L'Àncora, #245)
Xavier Theros
Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 15 of 1 books.
Xavier Theros
És un diccionari, però pot ser una xarxa d'històries encadenades on hi apareixen els mites i símbols que han fet servir les religions al llarg de la història i que, en el món laic i ateu actual, seguim utilitzant de la mateixa manera. A més a més, permet lligar-ho amb les històries de Frozen, el Terry Pratchet i el discmon, la simbologia de Washington i París com a centre del món ( o de l'eixample de Rovira i Trias), l'ull que tot ho veu,... Gaudit és poc. Viatjat.
Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano (editors) ; pròleg: Jacques Vidal ; traducció de l'italià: Roser Homar
Dai Sijie ; traducció de Marta Marfany
Josep Pla ; a cura de Josep M. Castellet.
Jesús Moncada ; estudi preliminar , propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret
Jesús Moncada ; estudi preliminar, propostes de treball i de comentari de text a cura d'Hèctor Moret Cosso
Nancy Johnstone ; introducció, edició i traducció de Miquel Berga
Aquest és d’aquells llibres que, quan el comences, no pots parar de llegir-lo, tal és la mestria d’en Joan-Lluís LLuís en captivar l’atenció del lector. Una gran novel·la d’acció i de reflexió on no hi paren de passar coses sorprenents a cada pàgina.
Hi explica la vida de l’Assiscle Xatot, un noi que neix i viu a Perpinyà a mitjans del segle XIX. Aquí hi té una vida tranquil·la que només és pertorbada quan sent parlar en una altra llengua que el català o el francès que estudia a escola. Quan això passa, quan sent el seu amic gitano parlar en caló, li venen unes basques que, un cop passades, li han deixat el coneixement complet d’aquell idioma i el pot parlar immediatament com un nadiu.
Quan arriba a la joventut, Barnabé —un firaire que enlaira un globus aerostàtic— descobreix aquest do del noi i convenç als pares perquè el …
Aquest és d’aquells llibres que, quan el comences, no pots parar de llegir-lo, tal és la mestria d’en Joan-Lluís LLuís en captivar l’atenció del lector. Una gran novel·la d’acció i de reflexió on no hi paren de passar coses sorprenents a cada pàgina.
Hi explica la vida de l’Assiscle Xatot, un noi que neix i viu a Perpinyà a mitjans del segle XIX. Aquí hi té una vida tranquil·la que només és pertorbada quan sent parlar en una altra llengua que el català o el francès que estudia a escola. Quan això passa, quan sent el seu amic gitano parlar en caló, li venen unes basques que, un cop passades, li han deixat el coneixement complet d’aquell idioma i el pot parlar immediatament com un nadiu.
Quan arriba a la joventut, Barnabé —un firaire que enlaira un globus aerostàtic— descobreix aquest do del noi i convenç als pares perquè el deixin portar-lo a París on aprendrà més llengües de la mà de son germà Nestor, que també té aquest mateix do.
Així que l’Assiscle deixa família i amor i parteix cap a París en una època més que convulsa, ja que l’emperador Napoleó és capturat pels prussians i la República intenta fer-se amb el control de la defensa del setge de París i, més endavant, desbaratar-ne la Comuna . En aquesta situació el protagonista no pot aprendre tantes llengües com voldria, però madura com a persona i pateix la repressió més ferotge. Tant que, finalment és empresonat i desterrat a Nova Caledònia , lluny del seu país i del seu amor.
A Nouméa arriba com a home lliure, però deportat, amb pocs drets i ha de treballar per d’altres de més poderosos. Un d’ells l’arrossega cap a la selva a la cerca d’or i això permet a l’Assiscle aprendre un bon grapat de noves llengües dels nadius canacs.
No vull rebentar-vos el final del llibre, llegiu-lo i el sabreu. Només afegir que l’amor per les paraules és, malgrat ell ho negui, una de les forces vitals de l’Assiscle. De l’altre amor en parlarem en una altra ocasió.
Gao Xingjian ; traducció: Pau Joan Hernàndez i Liao Yanping