User Profile

Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l’aïllament i la privació i s’endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l’acompanyarà en la travessia i junts hauran d’esquivar els perills d’un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d’explorar noves maneres de viure.

Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d’ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l’escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, un jove es recupera d'un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d'en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d'ell a canvi d'avituallament i la promesa d'una plaça al primer comboi que amb l'arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l'espera la seva dona malalta. Retinguts per l'hivern implacable, hauran d'afrontar junts el fred i l'avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l'un de l'altre per sobreviure.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.

La primera gran obra del Premi Nobel de Literatura J.M. Coetzee exposa el drama del vell magistrat d’un poble fronterer que es veu empès a abandonar la seva plàcida existència quan l’Imperi del qual forma part decreta l’estat d’emergència on viu i desplega una campanya militar brutal i injustificada. Què passa quan els “civilitzats” actuen més salvatgement que els “bàrbars”? Quina és la línia que separa dret i justícia? Com conservar la integritat davant la barbàrie i la desraó? Són les preguntes que es troben al rerefons de la novel·la, que també constitueix un contundent al·legat contra la tortura. L’autor sud-africà, que situa la trama en un lloc indeterminat (encara que és evident la crítica a l’apartheid), denúncia els règims polítics totalitaris i crítica la mateixa naturalesa humana, tan propensa a la bestialitat. Conté una reflexió existencial que el protagonista, un perfecte antiheroi, desgrana en primera persona a mitges entre la lucidesa esparverant i la confusió aclaparadora. Una gran novel·la per gaudir sense presses, el preludi d’una carrera literària molt reconeguda que ha continuat amb obres tan destacades com L’edat de ferro, Desgràcia o el recull autobiogràfic Escenes de la vida a províncies.