[aɫˈβɛɾ] wants to read La Colònia by Josefina Caball (Antípoda, #83)

La Colònia by Josefina Caball, Audrey Magee (Antípoda, #83)
En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa …
no duc fe
This link opens in a pop-up window
8% complete! [aɫˈβɛɾ] has read 1 of 12 books.
En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa …
Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi viuen que tenen fins a …
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia …
Per a començar, Angle Editorial, no m’ha semblat gens bé que siga dels pocs llibres que no tingueu traduïts d’ella… M’ha encantat, és simplement un diari d’allò que passa a un supermercat de centre comercial. Ernaux té un ull increïble per a fer esta etnografia de l’espai de consum… Una cosa que a més li dona certa gràcia és la pàtina, inevitable d’altra banda, de dona gauche divine française amb què escriu les entrades. Molt recomanable, però!
Disfrutádeas sen medo aínda que parezan de medo, e ogallá que algunha delas tamén aniñe na vosa alma e que acabe transformada nas vosas propias historias. E despois contádeas tomando posesión do ben máis grande que herdaredes: a palabra. Iso é o que o ser humano ten de máis humano, e con ela a capacidade de contar historias que se van enguedellando unhas noutras ata formar unha grandísima rede de contos todos semellantes e todos totalmente distintos, segundo quen os conte, porque cada un que conta unha historia, antes pasouna pola súa alma e fíxoa súa.
És del pròleg, però ho trobo encertadíssim vivint l’època actual.
Un altre llibre per al màster (ja me n’estic començant a cansar). No obstant això, l’he gaudit un munt. Són quatre contes populars, ambientats a Galícia i que tracten diversos temes que encara avui en dia poden ser actuals. L’estil és molt descriptiu sense arribar a embafar i, per tant entenedor. Tant és així que jo, que en un principi no sé gallec me l’he pogut llegir en la versió original. Això em porta al problema: precisament me l’he llegit en gallec perquè l’edició en català m’ha estat impossible de trobar (probablement perquè els companys del màster ja l’havien agafat en préstec). Dit això, si mai us arriba a les mans, teniu poc de temps i us abelleix llegir conte de terror, potser us fa els servei.
Content warning Parlo de tot el llibre, inclòs el final!
De nou, un altre llibre llegit per al màster de professorat. El principi pot xocar una mica per la manera en què es fa la descripció de les bruixes, però admeto que ha anat creixent a poc a poc. M’ha agradat el fet que, a diferència d’una història típica i tòpica, el protagonista no torne a la seua forma humana i la metàfora/al·legoria que es pot extraure de l’experiència del Bruno. Amb xiquets el llegiria? No et dic que no…