Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 29 of 1 books.
Poden un grapat de personatges que viuen separats per cinc segles estar lligats per una …
M'ha encantat El mar de la tranquil·litat, ben plantejada l'estructura i ben executada. No s'assembla gaire, però m'ha fet pensar en Així es perd la guerra del temps i Farishta d'en Marc Pastor, pel punt àlgid final.
Poden un grapat de personatges que viuen separats per cinc segles estar lligats per una anomalia en l’espaitemps? Emily St. …
Salvador Espriu
No recordava gran cosa d'Ariadna al laberint grotesc. Que eren contes curts, entrelligats entre ells i que l'Espriu no ens ensenyava històries diferents de les del Gran Poeta Nacional Català de l'època convergent que tenia al cap. Però en començar-los ja he tingut la imatge d'una excursió de muntanya, aquelles que vas fent de tant en tant, sempre la mateixa, sempre diferents. Ariadna al laberint grotesc és un laberint, on en cada conte hi ha un tros d'ell mateix i alguna cosa que el connecta amb els altres que compon un camí intricat i mig ocult, és a dir, laberíntic. El grotesc no cal ni que l'esmenti, hi ha en molts d'aquests contes històries bèsties, brutals, ferotges amb un puntet irònic que ho converteix en grotesc.
Vullunfestuc
boosted
Joan Fuster
Faig una paradeta de gent de la meua edat amb crisis existencials i torno! Tenia ganes de llegir Fuster també
Vullunfestuc
boosted
No sospitava que aquesta lectura em faria connectar amb la meva mare i la meva àvia i prendre consciència de com de fundamental és la cuina com a element integrador familiar. La Maria Nicolau o borda mesclant la tradició amb el raonament científic per mostrar elements claus de la cuina catalana.
A. Munné-Jordà
En una discussió amb valencians sobre l'edició al principat i els accents algú va recordar que Michelíada utilitzava diferents dialectes per fer parlar als protagonistes. A mig estiu, llegint en Ramon Mas i l'Inventari d'Afinitats, va reaparèixer la noveŀla com una de les més interessants que ha llegit. Confio en aquestes coses, així que el meu ull va dir que tocava rellegir Michelíada. Al seu moment m'havia agradat moderadament. Al principi era interessant això dels múltiples dialectes, però potser se'm va fer llarga. Res d'això ha passat amb aquesta relectura. Vuit anys després i havent llegit la Ilíada l'he gaudit molt més. Potser no cal haver-se llegit la Ilíada, però sí ser conscient com és el poema: El poema parla de l'Ira d'Aquiles i la guerra, i aquesta història, amb tots els paraŀlelismes de la Ilíada, parla de la colera d'en Michelin i la guerra al segle XXII. Un cop …
En una discussió amb valencians sobre l'edició al principat i els accents algú va recordar que Michelíada utilitzava diferents dialectes per fer parlar als protagonistes. A mig estiu, llegint en Ramon Mas i l'Inventari d'Afinitats, va reaparèixer la noveŀla com una de les més interessants que ha llegit. Confio en aquestes coses, així que el meu ull va dir que tocava rellegir Michelíada. Al seu moment m'havia agradat moderadament. Al principi era interessant això dels múltiples dialectes, però potser se'm va fer llarga. Res d'això ha passat amb aquesta relectura. Vuit anys després i havent llegit la Ilíada l'he gaudit molt més. Potser no cal haver-se llegit la Ilíada, però sí ser conscient com és el poema: El poema parla de l'Ira d'Aquiles i la guerra, i aquesta història, amb tots els paraŀlelismes de la Ilíada, parla de la colera d'en Michelin i la guerra al segle XXII. Un cop tens aquestes premisses, a gaudir: llenguatge, estructura i ciència ficció a l'estil Starship Troppers. No és una lectura per tots els públics, però és una noveŀla de culte.
Amb el postfaci de Toni Sala.
Abans que es reivindiqués això d'escriure sense seguir els tres actes: presentació-nus-desenllaç, Mercè Rodoreda ja havia escrit Jardí vora el mar. Veiem 6 estius d'una família a través dels ulls del jardiner que els cuida la casa. Aquest narrador-testimoni, opinador, però receŀlós de donar-ne la informació és fantàstic.
Pròleg de Guillem-Jordi Graells.
Relectura d'Aigües Encantades. De tant en tant va bé recordar d'on venen les dèries d'un mateix. Llegit l'any 2023 hi he vist més un aŀlegat en contra del masclisme i el patriarcat religiós que la batalla entre tradició i modernitat de l'altra vegada. Curiós.
Josep Fontana
Agustí Bartra ; pròleg Francesc Vallverdú ; epíleg: Lluís Solà
Un llibre que m'ha sorprès. En Lluís Solà, a l'epíleg diu que és poesia. Sí? No. No t'ho sabria dir. Té càrrega poètica, tot i que és prosa, això sí. I potser és millor així, sense la poesia seria difícil digerir el camp de concentració d'Argelers.
Agustí Bartra ; pròleg Francesc Vallverdú ; epíleg: Lluís Solà
Marina Porras ; il·lustrat per Elisa Munsó
Vullunfestuc
boosted
Llegit amb pausa molt llarga al mig per no enganxar-me, però és cert que no és llibre per llegir a estones. Confirmo que no cal ser gamer per gaudir-ne. Personatges que es fan estimar, ben explicats, amb voluntat de parlar de la vida i com es viu. Moment en què la trama fa un gir i et cagues en l'autora.
