Vullunfestuc finished reading Ramon Berenguer IV by Josep-David Garrido i Valls (Bofarull, #21)

Ramon Berenguer IV by Josep-David Garrido i Valls (Bofarull, #21)
Josep-David Garrido i Valls
Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 15 of 1 books.
Josep-David Garrido i Valls
@pparescasellas llegit fa temps, sí ;)
He descobert un altre clàssic! Després de llegir «Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres», em van venir al cap «Pedro Páramo» i «Els sots feréstecs». La veritat és queva ser una intuïció, perquè tot i haver-ne sentit sovint el nom no l'havia llegit. Quedava com una d'aquelles lectures clàssiques del segle XIX que te'n deien el nom a l'institut i poca cosa més. I sí, les referències, encara que siguin sobrevingudes hi són: la manera de descriure a través de les olors, les textures, els colors i la sensació que provoquen als personatges. També comparteixes la visió d'un món rural més dur que la que ens venen dia sí i dia també a la Barcelona del segle XXI. És una obra que comença amb molta força i ho allarga fins a l'hivern, quan explica brillantment la tempesta i la pluja just en començar la segona part. …
He descobert un altre clàssic! Després de llegir «Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres», em van venir al cap «Pedro Páramo» i «Els sots feréstecs». La veritat és queva ser una intuïció, perquè tot i haver-ne sentit sovint el nom no l'havia llegit. Quedava com una d'aquelles lectures clàssiques del segle XIX que te'n deien el nom a l'institut i poca cosa més. I sí, les referències, encara que siguin sobrevingudes hi són: la manera de descriure a través de les olors, les textures, els colors i la sensació que provoquen als personatges. També comparteixes la visió d'un món rural més dur que la que ens venen dia sí i dia també a la Barcelona del segle XXI. És una obra que comença amb molta força i ho allarga fins a l'hivern, quan explica brillantment la tempesta i la pluja just en començar la segona part. Després fa la sensació que en Raimon Casellas no sabia com acabar-la, deambula una mica fnis acabar-la, però crec que deu ser típic de les històries per entregues, com va ser Els Sots Feréstecs. L'edició ve amb un pròleg d'en Jordi Castellanos. Convertiu-lo en epíleg, hi guanya.
@barbaroig ahir vaig estar a punt de comprar-lo! Però tinc llibres fins arribar a l'agost i ja ho faré més endavant...
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut …
Llegir Vaig donar-te els ulls i vas mirar les tenebres em va fer venir ganes de rellegir Pedro Páramo, ja abans que ella mateixa reconegui haver-se'n inspirat. La nova relectura ha recordat l'antiga, però potser sense el cop de descobrir una història fragmentària inconnexa i, tot i això, amb un fil prim que enllaça diferents històries. Un llibre que trenca l'esquema de presentació-nus-desenllaç, però que a la vegada notes que hi ha els tres punts en algun lloc. Només faltava la calor que converteix els fantasmes en reals i les coses reals en fantasmes per enviar de la nova lectura de Pedro Páramo més enllà de les estones de llegir.
L'any 1868 en Maurici Pons arriba a Sant Tomeu de l'Empordà, amb la missió de desencallar el projecte del ferrocarril, …
Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, …
És un llibre fantàstic que constata que la Irene Solà té una capacitat innata o treballada (les dues coses em semblen espectaculars) per crear atmosferes i muntar escenes a través del llenguatge que et fa vibrar com pocs llibres et fan vibrar. És un llibre més treballat que el seu famós «Jo Canto i la Muntanya balla», tot i que sospito que les imatges de violència natural i les olors que transmeten no seran del tot agradoses per la majoria de fanàtics del Jo Canto... És un llibre més fosc, amb menys alegria però més arrels i fortalesa.
Les llunes i els calàpets, La mà del jardiner, L'illa dels dòlmens