Vullunfestuc finished reading Ferran el Catòlic by Ernest Belenguer Cebrià (Llibres a l'abast, #330)

Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 6 of 1 books.



Guillem de Torroella ; versió de Lola Badia

traducció i postfaci de Lola Badia
No sé què em tirava enrere d'aquest llibre. Bé, sí que sé què em tirava enrere, l'edició en tapa dura, però era una bajanada. És un llibre de ciència-ficció a l'altura dels grans clàssics. A dins de llibre hi ressonen els grans escriptors del gènere (així a primer cop d'ull sobretot Le Guin i Herbert), però aconsegueix crear patrons nous i un univers propi coherent i diferent de tots ells. En ser el primer de tota una sèrie no té un final tancat, però obre molt bé el camí a les continuacions.

Tres coses terribles passen en un sol dia. L’Essun, una dona que viu una vida normal en un poble petit, …


Josep-David Garrido i Valls
@pparescasellas llegit fa temps, sí ;)

He descobert un altre clàssic! Després de llegir «Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres», em van venir al cap «Pedro Páramo» i «Els sots feréstecs». La veritat és queva ser una intuïció, perquè tot i haver-ne sentit sovint el nom no l'havia llegit. Quedava com una d'aquelles lectures clàssiques del segle XIX que te'n deien el nom a l'institut i poca cosa més. I sí, les referències, encara que siguin sobrevingudes hi són: la manera de descriure a través de les olors, les textures, els colors i la sensació que provoquen als personatges. També comparteixes la visió d'un món rural més dur que la que ens venen dia sí i dia també a la Barcelona del segle XXI. És una obra que comença amb molta força i ho allarga fins a l'hivern, quan explica brillantment la tempesta i la pluja just en començar la segona part. …
He descobert un altre clàssic! Després de llegir «Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres», em van venir al cap «Pedro Páramo» i «Els sots feréstecs». La veritat és queva ser una intuïció, perquè tot i haver-ne sentit sovint el nom no l'havia llegit. Quedava com una d'aquelles lectures clàssiques del segle XIX que te'n deien el nom a l'institut i poca cosa més. I sí, les referències, encara que siguin sobrevingudes hi són: la manera de descriure a través de les olors, les textures, els colors i la sensació que provoquen als personatges. També comparteixes la visió d'un món rural més dur que la que ens venen dia sí i dia també a la Barcelona del segle XXI. És una obra que comença amb molta força i ho allarga fins a l'hivern, quan explica brillantment la tempesta i la pluja just en començar la segona part. Després fa la sensació que en Raimon Casellas no sabia com acabar-la, deambula una mica fnis acabar-la, però crec que deu ser típic de les històries per entregues, com va ser Els Sots Feréstecs. L'edició ve amb un pròleg d'en Jordi Castellanos. Convertiu-lo en epíleg, hi guanya.
@barbaroig ahir vaig estar a punt de comprar-lo! Però tinc llibres fins arribar a l'agost i ja ho faré més endavant...

Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut …
Llegir Vaig donar-te els ulls i vas mirar les tenebres em va fer venir ganes de rellegir Pedro Páramo, ja abans que ella mateixa reconegui haver-se'n inspirat. La nova relectura ha recordat l'antiga, però potser sense el cop de descobrir una història fragmentària inconnexa i, tot i això, amb un fil prim que enllaça diferents històries. Un llibre que trenca l'esquema de presentació-nus-desenllaç, però que a la vegada notes que hi ha els tres punts en algun lloc. Només faltava la calor que converteix els fantasmes en reals i les coses reals en fantasmes per enviar de la nova lectura de Pedro Páramo més enllà de les estones de llegir.