User Profile

És un llibre fantàstic que constata que la Irene Solà té una capacitat innata o treballada (les dues coses em semblen espectaculars) per crear atmosferes i muntar escenes a través del llenguatge que et fa vibrar com pocs llibres et fan vibrar. És un llibre més treballat que el seu famós «Jo Canto i la Muntanya balla», tot i que sospito que les imatges de violència natural i les olors que transmeten no seran del tot agradoses per la majoria de fanàtics del Jo Canto... És un llibre més fosc, amb menys alegria però més arrels i fortalesa.

L'he anat llegint a poc a poc, cada noveŀla al seu temps. És una lectura que requereix concentració i deixar-se portar pel ritme de cada història, semblant i diferent cada llibre.

@pparescasellas@mastodont.cat Sí, està prou bé. Sap com dur-ho al seu terreny i té el morbo que tothom té la impressió que en Graupera és superb. A mi, dels 5 pecats que he llegit el que més m'ha agradat és la Ira d'en Raül Garrigassait.

Àcid i corrosiu alguns punts em recorda a Barthelme, d'altres a Saunders i el toc Caldersià de trobar-se una mà al jardí de casa... oh! m'ho he passat teta!