Reviews and Comments

Aquests relats, tot i ser una selecció de contes de l'autor manté una coherència interna fantàstica. La majoria d'ells son contes d'humor negre... molt negre que podrien recordar vagament a Kafka perquè les situacions quotidianes es converteixen en coses esperpèntiques sense que ningú deixi de ser exageradament normal. Prepareu-vos per patir amb un mig somriure a la cara... Em fa gràcia comparar-lo amb Set anys de Plenitud d'Etgar Keret i publicat també per la mateixa editorial perquè semblen la cara i la creu, el costat lluminós i el costat fosc de la força, el ying i el yang... bé ja m'enteneu.

L'Empordà (i les comarques gironines en general) no és només el decorat per barcelonins. La vida és aquí; als pobles petits; a la ciutat que és com un poble; als pobles fantasma a l'hivern, cosmopolites a l'estiu; que greixen les vacances dels xaves i altres bèsties amb les seves misèries i alegries. Amb humor, sarcasme o mala bava. En fi, vida.

Una biografia de Réne Bértholo o una biografia de Portugal en format trencadís. Futur, passat, ficció, realisme, esbossos, narracions i fils de facebook conflueixen en una obra difícil de definir més enllà que és bona literatura.

Interessantíssim joc sobre una Barcelona del 1911 en un món steampunk. La idea és semblant al llibre ciberpunk de Barcelona 2049 de MaiMés. Com sempre, quan múltiples autors escriuen un recull de contes, n'hi ha que te'ls quedes més i n'hi ha que t'enganxen menys. Però el món és prou coherent com per donar-los una unitat al voltant de la investigació d'uns casos d'assassinats i espionatge. Per mi ha faltat explorar una mica més les tensions socials (típic de l'steampunk), però això donaria per un altre llibre ;)

Crec que aquest llibre hauria de tenir una sèrie a Nètflix o a TV3, però una sèrie ben feta, no un pseudocolebrot.

És un diccionari, però pot ser una xarxa d'històries encadenades on hi apareixen els mites i símbols que han fet servir les religions al llarg de la història i que, en el món laic i ateu actual, seguim utilitzant de la mateixa manera. A més a més, permet lligar-ho amb les històries de Frozen, el Terry Pratchet i el discmon, la simbologia de Washington i París com a centre del món ( o de l'eixample de Rovira i Trias), l'ull que tot ho veu,... Gaudit és poc. Viatjat.

Apuntat!

He acabat de llegir "Summa Kaòtica". Té moments brillants, explosius i divertidíssims. Recorda, vagament a en @jaumeponsalorda o al Míster Folch de l'@AdriPujol També és cert que aquest tipus de llibre tenen el perill de fer-se llargs, potser repetitius, o de no anar a enlloc. Aquest últim sobretot. Deambular al final cansa. A on volem anar a parar. No se sap i això puntua a la baixa. #llegit Fa la sensació que aquesta novel·la té les arrels a la profunditat de Bacanàrdia i que ha costat que s'entenguessin. I últimament guanyen sentit i presència. #llegit Recomanat a gent amb estómac per a ser acollonat. Amb estómac per aguantar absurditats i amb ganes d'acceptar que hi ha moltes maneres d'explicar què va ser la Guerra Civil. #llegit Per cert. Vull un llibre així sobre el procés™! @arallibres

Extret de tuiter: twitter.com/vullunfestuc/status/1223957750851473408