Podem redescobrir Ruyra? Aquest volum convida a fer un recorregut per l’imaginari narratiu de l’escriptor, …
Aquest text és un llibre en brut de Ruyra. En ell s'hi poden trobar relats i esbossos de textos que ens mostren les bases, les idees i els fonaments del que va ser l'escriptor. A mi, personalment sempre m'ha captivat la seva trempera lingüística, com és capaç de narrar i descriure sense perdre el ritme i explicar-te els fenòmens de la naturalesa de forma tan intensa i precisa.
Tinc predilecció pels llibres de literatura russa i aquest n'és un. Em fascinen els autors russos, la seva capacitat per parlar d'ells a la vegada que parlen de Rússia i del món. De com les coses petites de què parlen són de fet universals. La Xènia, a més a més ho fa doblement: com destil·la la universalització de la seva anècdota i a la vegada ens parla de com ho fan els autors russos. Un llibre brillant.
La serra de tramuntana s'enlaira cel amunt i al lloc on era hi deixa un solar que ràpidament les forces vives de l'illa volen aprofitar ràpidament. El llibre podria ser una història de ciència-ficció o fantasia en un món realista, però s'embranca a descriure la mort d'una generació d'illencs que per bé i per mal han sigut protagonistes secundaris d'aquests canvis determinants a Mallorca. No deixa gaire ningú dret i probablement ningú s'ho mereixeria.
Gabrielle Zevin ; traducció de l'anglès d'Ernest Riera
Juga i gaudeix
No rating
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien.
Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc …
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien.
Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc que dissenyen els seus personatges a la noveŀla i se'n surt prou bé. En tot moment tens aquella sensació de diversió del videojoc, de fugida endavant: Demà, i demà, i demà.
El joc conté pinzellades d'assaig sobre videojocs i societat, sobre tecnologia, etc. Es nota que coneix bé el mundillo, tot i que segurament no en forma part directament.
A part d'això m'ha fet molta enveja, sobretot per haver-se inventat els jocs que a ella li hauria agradat jugar. Solutions, EmilyBlaster, Ichigo, Both Sides... son jocs que es nota que l'autora s'ha divertit descrivint-los, donant-los forma i fent que la gent hi jugués. I a mi, que la meva vocació frustrada és guionista de videojocs, només podia sentir enveja per algú que ha escrit els jocs que volia jugar i hi ha jugat, encara que fos imaginàriament per muntar un món com aquest.
Vindria a ser un «don't look up» a la catalana. El cataclisme mundial, aquí és local, a Barcelona, on hi ha una plaga de porcs senglars que ataca la ciutat. Tot barrejat amb un toc bíblic, mig assagístic, que hi s'hi enganxa bé.
Selecció d'Eduardo Berti i Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Aquests relats, tot i ser una selecció de contes de l'autor manté una coherència interna fantàstica. La majoria d'ells son contes d'humor negre... molt negre que podrien recordar vagament a Kafka perquè les situacions quotidianes es converteixen en coses esperpèntiques sense que ningú deixi de ser exageradament normal. Prepareu-vos per patir amb un mig somriure a la cara...
Em fa gràcia comparar-lo amb Set anys de Plenitud d'Etgar Keret i publicat també per la mateixa editorial perquè semblen la cara i la creu, el costat lluminós i el costat fosc de la força, el ying i el yang... bé ja m'enteneu.
Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys …
Sorprèn que un llibre així hàgim trigat tants anys a tenir-ne una traducció al català i no estigui al podi de les grans distopies i que l'autor en fos una dona (sota pseudònim molts anys) segurament hi té molt a veure.
Escrita l'any 1937 parla d'un món distòpic (des del nostre punt de vista ucrònic) on els nazis van guanyar la Guerra dels Vint anys i fa 700 anys que es reparteixen el món amb l'Imperi japonès en una mena de Guerra Freda. La imatge no pot ser més devastadora: les dones tractades com animals, els cristians com a una secta pestilent (a l'estil dels jueus a l'edat mitjana) i la resta d'humans vivint un feudalisme nazi on els serfs són tothom i uns pocs els cavallers els dominant.
La bondat del llibre, per mi, és que la història es desenvolupa a través de diàlegs, molt ben travats i permeten …
Sorprèn que un llibre així hàgim trigat tants anys a tenir-ne una traducció al català i no estigui al podi de les grans distopies i que l'autor en fos una dona (sota pseudònim molts anys) segurament hi té molt a veure.
Escrita l'any 1937 parla d'un món distòpic (des del nostre punt de vista ucrònic) on els nazis van guanyar la Guerra dels Vint anys i fa 700 anys que es reparteixen el món amb l'Imperi japonès en una mena de Guerra Freda. La imatge no pot ser més devastadora: les dones tractades com animals, els cristians com a una secta pestilent (a l'estil dels jueus a l'edat mitjana) i la resta d'humans vivint un feudalisme nazi on els serfs són tothom i uns pocs els cavallers els dominant.
La bondat del llibre, per mi, és que la història es desenvolupa a través de diàlegs, molt ben travats i permeten descobrir com ha passat això que el món hagi anat pel pedregar i com són les relacions socials després de 700 anys de dominació nazi.
Hi ha molta salsa on sucar-hi pa: què és la història, teologia, política, imperialisme, colonialisme... però la tesi principal, la primordial: el feixisme és una hipertròfia dels valors del masclisme. Això avui en dia pot sonar actual, però si tenim en compte que ho va escriure una dona el 1937 és d'una clarividència brutal. Un llibre imprescindible, ho repeteixo, al nivell de les grans distopies clàssiques. @literaturacatalana@a.gup.pe
Miracle Sala, Jordi Dausà Daniel Genís, Rafel Casas, Cristina Malagelada, Adrià Pujol, Pilar Francès, Damià …
L'Empordà (i les comarques gironines en general) no és només el decorat per barcelonins. La vida és aquí; als pobles petits; a la ciutat que és com un poble; als pobles fantasma a l'hivern, cosmopolites a l'estiu; que greixen les vacances dels xaves i altres bèsties amb les seves misèries i alegries. Amb humor, sarcasme o mala bava. En fi, vida.
Una biografia de Réne Bértholo o una biografia de Portugal en format trencadís. Futur, passat, ficció, realisme, esbossos, narracions i fils de facebook conflueixen en una obra difícil de definir més enllà que és bona literatura.
Interessantíssim joc sobre una Barcelona del 1911 en un món steampunk. La idea és semblant al llibre ciberpunk de Barcelona 2049 de MaiMés. Com sempre, quan múltiples autors escriuen un recull de contes, n'hi ha que te'ls quedes més i n'hi ha que t'enganxen menys. Però el món és prou coherent com per donar-los una unitat al voltant de la investigació d'uns casos d'assassinats i espionatge. Per mi ha faltat explorar una mica més les tensions socials (típic de l'steampunk), però això donaria per un altre llibre ;)
Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano (editors) ; pròleg: Jacques Vidal ; traducció de l'italià: …
És un diccionari, però pot ser una xarxa d'històries encadenades on hi apareixen els mites i símbols que han fet servir les religions al llarg de la història i que, en el món laic i ateu actual, seguim utilitzant de la mateixa manera. A més a més, permet lligar-ho amb les històries de Frozen, el Terry Pratchet i el discmon, la simbologia de Washington i París com a centre del món ( o de l'eixample de Rovira i Trias), l'ull que tot ho veu,...
Gaudit és poc. Viatjat.
He acabat de llegir "Summa Kaòtica". Té moments brillants, explosius i divertidíssims. Recorda, vagament a en @jaumeponsalorda
o al Míster Folch de l'@AdriPujol
També és cert que aquest tipus de llibre tenen el perill de fer-se llargs, potser repetitius, o de no anar a enlloc. Aquest últim sobretot. Deambular al final cansa. A on volem anar a parar. No se sap i això puntua a la baixa. #llegit
Fa la sensació que aquesta novel·la té les arrels a la profunditat de Bacanàrdia i que ha costat que s'entenguessin. I últimament guanyen sentit i presència. #llegit
Recomanat a gent amb estómac per a ser acollonat. Amb estómac per aguantar absurditats i amb ganes d'acceptar que hi ha moltes maneres d'explicar què va ser la Guerra Civil. #llegit
Per cert. Vull un llibre així sobre el procés™! @arallibres
