User Profile

La Keiko Fukura és una noia que fa quinze anys que treballa en una botiga oberta 24 fent mitja jornada. Aquest tipus de feina al Japó és considerat una sortida laboral per a estudiants i per mestresses de casa amb altres coses més importants a fer a la vida. Però a la Keiko li agrada, per a ella la vida és la botiga i gaudeix, i molt, de la seva feina.

De sempre ha estat una noia un xic estranya, que no segueix les convencions socials que hauria de seguir una dona. Però a ella li és igual, fins i tot quan intenta fer veure que viu amb en Shiraha, un paio esquenadret que s’aprofita d’ella. Ho fa per semblar “normal”: tinc promès i visc amb ell, com la resta de dones de la meva edat. Però les relacions personals i socials no són fàcils i quan es torcen, ella sap el que vol fer i què ha de fer.

Un llibre senzill, que es llegeix d’una asseguda, però on es retraten molt bé els personatges, especialment la protagonista. Interessant, a més, per conèixer la complexa societat japonesa.

Després del Canvi i la conseqüent pujada del nivell del mar el Regne Unit erigeix un Mur que el protegeix de l’entrada dels Altres i l’aïlla de la resta del món. Aquest Mur és vigilat dia i nit pels Defensors, un cos de soldats de lleva que s’han de passar dos anys vigilant que cap incursió tingui èxit. Si algú dels Altres aconsegueix entrar, desplaçarà al mar a igual nombre de Defensors. L’Altre que hagi entrat podrà triar entre l’eutanàsia, servir com a Assistent (esclau) o ser retornat al mar.

En aquestes circumstàncies la novel·la ens explica la història d’en Kavanagh, un noi com molts d’altres que és dut als rigors del Mur, amb guàrdies de dotze hores en què no es pot distreure ni un minut perquè el perill és real i imminent i tant et ve dels Altres, que volen saltar el Mur, com dels comandaments que té al darrere i que no el deixen de petja. Aquí fa amistat amb els altres soldats de la Companyia, especialment amb una noia, l’Hifa, que a poc a poc es va transformant en estimació i amb qui comparteix somnis pel futur.

Les aventures estan garantides i els nois les passen de tots colors. Hi queden molt ben reflectits els sentiments de companyonia que es creen en aquestes circumstàncies així com l’aflorament del més profund instint de supervivència. En molts moments m’ha fet pensar en aquell temps llunyà en què vaig gaudir d’una tal beca del Ministerio de Defensa i he comprovat que comparteixo molts sentiments (especialment el menyspreu als militars) amb els protagonistes d’aquesta obra.

Una novel·la entretinguda, que es llegeix molt fàcilment i que fa pensar en com poden acabar les coses en el futur d’aquest planeta.

Aquesta primera novel·la de la Núria Bendicho és realment impactant. Tracta d’una família que viu en una masia aïllada físicament i psicològicament de la resta del món. La feina d’escarràs, la misèria física i moral i un punt de bogeria que s’arrossega pels gens dels personatges, són el seu món quotidià.

Cada capítol està narrat en primera persona per un dels protagonistes que, en conjunt, van explicant la seqüència de la història. La mort d’un tret d’en Joan, un dels germans sorters del casal, esdevé un misteri fins que finalment s’aclareix, però planeja sobre les vides dels diferents personatges al llarg de diverses generacions.

És un relat dur com el paisatge on es desenvolupa, amb unes vides sense més sentit que el de la supervivència i on els sentiments més bàsics i instintius apareixen en un no res a flor de pell. Hi ha, a més, un sentit del fatalisme, de la predeterminació, que amara totes les decisions que prenen els personatges que fan d’aquesta narració un text sense esperança de redempció.

Tot i la duresa de l’argument el llibre es llegeix molt bé, és molt amè i té un llenguatge ric i descriptiu.