Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 59 of 1 books.
Simis, elefants, cucs, peixos, ovelles… Il·lusionistes, pidolaires, mercenaris, princeses…, són algunes de les bèsties que us faran companyia en aquest …
Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en …
Ha sabut jugar bé el límit de la utopia, sempre ambigu sobre si estem a un món distòpic o utòpic a on una civilització superior arriba a la terra per guiar-la. Però ens guia o ens colonitza? Em sorprèn que dos llibres tan diferents com són la trilogia de la Fundació i aquest acabin compartint tantes bases. Potser el futur és més previsible del que pensem.
@boss@xarxamontgri.masto.host Té alguna cosa interessant, però haig de dir que em va agradar més «Els Haiducs» que n'és la primera part. M'agrada la part que té d'ideal assolit que és la independència i unió de Romania. Llàstima que l'autor mateix al pròleg tira aigua al vi i acaba dient que està tan decebut amb els que han gestionat la independència de Romania que quasi no escriu el llibre.
Una mirada esmolada i actual a la realitat de Cambodja anys després de la caiguda del règim brutal de Pol …
Panait Istrati és un mestre. Sap explicar històries com ningú. La de la princesa de Snagov, Florea Codrilor, la capitana …
Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt …
Amb aquesta nova edició completa i en bona part inèdita de La ponentada gran de …
Comença molt fort, recorda una mica a mig camí entre Irene Solà i el realisme màgic amb un domini del català de mallorca que fa bavejar. De sobte, el llibre muta i entra en un estat oníric que aprofundeix en les pàgines recuperades del manuscrit trobat i aleshores agafa uns tints més de Summa Kaòtica amb una crítica gens dissimulada a la Mallorca dels anys 70 i 80 que tot just iniciava el camí actual.
Amb aquesta nova edició completa i en bona part inèdita de La ponentada gran de Guillem d’Efak, recuperem la novel·la …
El Diable és un dels protagonistes preeminents de la cultura occidental. L'Església li ha atribuït, …
M'he llegit la primera part. Bé, fa gràcia això de tractar l'existència del diable i les contradiccions segons la Bíblia, però arriba un moment que hi veus remugades per tot arreu i es fa llarg. Sobretot quan sospites que no s'ho acaba de prendre amb tanta conyeta com pensaves.
NoViolet Bulawayo ; traducció de Ferran Ràfols Gesa
Vaig agafar Glòria una mica per instint. Dues coses em van cridar l'atenció: El traductor, en Ferran Ràfols, que té ull per traduir bons llibres (o gent que confia en ell per traduir bons llibres) i que era una ficció no occidental. Fa temps que m'interessen altres tradicions fantàstiques més enllà del cànon occidental de mitologia medievalitzant, terror esotèric del diable i futurisme cibercapitalista. Ha complert totes les expectatives. El llibre és un curull d'imatges i narracions sobre un país anomenat Jidada, un cop -da dos cops -da, on els seu habitants son animals (cabres, vaques, gats, gossos, cavalls) inspirat en Zimbàbue i en la terrible dictadura que va viure després de la independència colonial. Opulent, excessiva, com ens imaginem l'Àfrica, ens duu des de la crítica irònica i sarcàstica més punyent als fets més terribles d'una dictadura insana i brutal en poques paraules que n'acabem essent moltes. Escrita en …
Vaig agafar Glòria una mica per instint. Dues coses em van cridar l'atenció: El traductor, en Ferran Ràfols, que té ull per traduir bons llibres (o gent que confia en ell per traduir bons llibres) i que era una ficció no occidental. Fa temps que m'interessen altres tradicions fantàstiques més enllà del cànon occidental de mitologia medievalitzant, terror esotèric del diable i futurisme cibercapitalista. Ha complert totes les expectatives. El llibre és un curull d'imatges i narracions sobre un país anomenat Jidada, un cop -da dos cops -da, on els seu habitants son animals (cabres, vaques, gats, gossos, cavalls) inspirat en Zimbàbue i en la terrible dictadura que va viure després de la independència colonial. Opulent, excessiva, com ens imaginem l'Àfrica, ens duu des de la crítica irònica i sarcàstica més punyent als fets més terribles d'una dictadura insana i brutal en poques paraules que n'acabem essent moltes. Escrita en una barreja d'històries orals i narrativa escrita és d'aquells llibres totals, que ho abasten tot i ho diuen tot. Impactant seria el resum. He gaudit, plorat i sofert durant tres setmanes amb aquest llibre!
NoViolet Bulawayo ; traducció de Ferran Ràfols Gesa
@jordisureda te l'havia de deixar jo.
@jordisureda l'has llegit en francès?
Pròleg de Mònica Batet.
Sempre al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït …
S'ha d'anar preparat per llegir en Damià Bardera. Contes curts, sense floritures lingüístiques però a la vegada exigents. Exigents formalment perquè ha reduït el conte a la seva mínima expressió: diàlegs teatralitzats i posada en escena. Però a la vegada aconsegueix que continuïn essent contes i no teatre gràcies a pinzellades adjectivadores del narrador i a la presència del públic com un personatge més. També és exigent temàticament: burlesc, cruel, grotesc (jo sí que faig server rastreres d'adjectius!) amb nens, morts, metges, pallassos, psiquiatres i una violència intrínseca que és la de la societat, però sense els nostres filtres culturals. A mi, ja ho he dit altres vegades, em té meravellat des d'Un circ al pati de casa.
Aquest tipus de llibres sempre acabo amb la sensació que em volen engalipar. Massa idees contundents i fermes sobre l'entorn propi. No deixen d'atraure'm de voler saber-ne més, potser perquè no soc gaire d'idees contundents i fermes.
