User Profile

Leo Asker debuta com a investigadora en aquest primer llibre d’una sèrie que suposo que tindrà continuïtat si ens atenim al nombre de llibres venuts i que ha escrit l’Anders de la Motte. És un personatge femení dur, una dona lluitadora, tossuda, que posa per davant la seva feina a la policia sueca abans de la seva carrera al cos.

Per enveges i politiqueries al cos és traslladada des de Delictes violents a la Unitat de casos perduts i ànimes errants de la policia de Malmö, un racó del departament on fan la viu-viu els elements més estranys del cos. Aquí hi troba una sèrie de pistes que l’empenyen a investigar pel seu compte i al marge dels superiors (que original!) en un cas en què recorre a un antic amic i on alguns personatges no són el que semblen al principi (una altra idea original en el gènere negre).

Cal reconèixer que l’acció està molt ben narrada, amb traça, de manera que no et pots desenganxar i has de seguir endavant fins a arribar al final on s’aclareix tot el cas. Els personatges són coherents i no canvien de parer ni de conducta a cada escena nova, cosa d’agrair, i sempre hi ha aquell toc de sorpresa final.

No crec que passi al Valhalla de la novel·la negra escandinava, però és entretinguda.

La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la boca, però em sembla que necessari per a tots els que vam rebre el xoc de La mort i la primavera i el volem entendre.

La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la boca, però em sembla que necessari per a tots els que vam rebre el xoc de La mort i la primavera i el volem entendre.