User Profile

S'ha d'anar preparat per llegir en Damià Bardera. Contes curts, sense floritures lingüístiques però a la vegada exigents. Exigents formalment perquè ha reduït el conte a la seva mínima expressió: diàlegs teatralitzats i posada en escena. Però a la vegada aconsegueix que continuïn essent contes i no teatre gràcies a pinzellades adjectivadores del narrador i a la presència del públic com un personatge més. També és exigent temàticament: burlesc, cruel, grotesc (jo sí que faig server rastreres d'adjectius!) amb nens, morts, metges, pallassos, psiquiatres i una violència intrínseca que és la de la societat, però sense els nostres filtres culturals. A mi, ja ho he dit altres vegades, em té meravellat des d'Un circ al pati de casa.

Aquest tipus de llibres sempre acabo amb la sensació que em volen engalipar. Massa idees contundents i fermes sobre l'entorn propi. No deixen d'atraure'm de voler saber-ne més, potser perquè no soc gaire d'idees contundents i fermes.

@annallis Em va passar el mateix.

No he llegit gaires noveŀles d'anticipació i té la seva gràcia, sobretot per la barreja amb la vida de Mary Wollstonecraft, que haig de reconèixer que desconeixia. Està ben descrita la manera com aconsegueix una tecnologia arribar a tot arreu (una mica com ho va fer Internet al seu moment) i alguns debats sobre el sexe i el gènere que podrien despertar els móns virtuals i mixtes. Per passar l'estona, molt bé.

Em pica la curiositat això de la matemàtica de la història. Ja de fa temps, de quan vaig llegir la trilogia de la Fundació. Aquí en Francesc Pujols comença prologant l'Alexandre Deulofeu, però ho acaba portant al seu terreny i a parlar d'ell i el seu sistema, així que seguim sense tenir clara què és la Matemàtica de la Història. Els curadors i editors sí que s'encarreguen de contextualitzar-ho i augmenten la curiositat... però en Pujols ho esguerra, trobo, parlant més d'ell mateix que de la Matemàtica de la Història. Així i tot és un punt de partida interessant per entrar als dos personatges. Alexandre Deulofeu i Francesc Pujols.

Divertidíssimes versions alternatives de la vida de Jesús. Sobretot l'escena on Jesús i Judes Iscariot s'enfronten a una batalla volant que recorda a les de Bola de Drac.

@jordisureda Què tal aquest?

Com a la majoria d'utopies, la història comença forta, amb el canvi d'un món a un altre, però s'encalla ràpidament en les descripcions d'aquest nou món tan perfecte. L'autora, del segle XVII, se n'adona i afegeix un parell de situacions crítiques cap als dos terços del llibre que el fan molt més interessant que el repàs d'aquest món perfecte que és el món resplendent. Efectivament, sorprèn per alguns pensaments que anomenaríem de feminisme modern, venint del segle XVII, i en canvi, destiŀla un pòsit d'imperialisme britànic que tot just despuntava... Interessant el conjunt.

Una lectura força lleugera, ràpida i ben travada. Aquí explica una mica la seva pròpia vida, barrejada amb les històries de mariners i aventurers de mar tot lligant-ho a través del descobriment dels calamars gegants. També hi afegim una apologia de narrar històries, de fer cas a la gent que viu una vida teŀlúrica i un polsim d'advertiment sobre el canvi climàtic. M'ha servit sobretot per tornar a connectar amb històries ben narrades que sense necessitat de voler ser res de l'altre món acaben essent més del que buscaves.

Una lectura força lleugera, ràpida i ben travada. Aquí explica una mica la seva pròpia vida, barrejada amb les històries de mariners i aventurers de mar tot lligant-ho a través del descobriment dels calamars gegants. També hi afegim una apologia de narrar històries, de fer cas a la gent que viu una vida teŀlúrica i un polsim d'advertiment sobre el canvi climàtic. M'ha servit sobretot per tornar a connectar amb històries ben narrades que sense necessitat de voler ser res de l'altre món acaben essent més del que buscaves.