Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Un estrany i inexplicable fenomen sacseja València. Petits fragments de la ciutat desapareixen i són …
M'encanta la coŀlecció Catxap de Mai Més. Aventures trepidants, directes al gra i amb un punt, ja no de ciència-ficció, sinó de surrealisme. Aquest llibre compleix tots els requisits de la coŀlecció i escrit en valencià!
M'encanta com construeix un collage a partir d'escenes petites, pretesament anodines, però que juntes creen el conjunt d'una ciutat de Barcelona postprocés completament destrossada.
Normalment, soc reticent a llegir utopies perquè en ser societats idealitzades el conflicte es redueix al xoc que produeix al turista i sovint s'arregla de forma civilitzada i raonable, com tocaria en una societat utòpica. Però Estrella Roja em va cridar l'atenció perquè situa la societat a Mart en una època que la literatura de ciència-ficció no estava tan desenvolupada com ara. La noveŀla sembla que serà un reguitzell descripcions de la societat socialista idealitzada a principis del segle XX. Té coses divertides, com descobrir que en molts punts era més «llibertària» que la societat actual pel que fa a matrimoni; o la concepció de la guerra contra la natura que actualment ha quedat relegat al capitalisme i les esquerres han assumit una ideologia més d'equilibri amb la naturalesa. Amb tot això, la noveŀla aguantaria, però fa la sensació que Bogdànov s'adona que amb descriure la societat no n'hi ha …
Normalment, soc reticent a llegir utopies perquè en ser societats idealitzades el conflicte es redueix al xoc que produeix al turista i sovint s'arregla de forma civilitzada i raonable, com tocaria en una societat utòpica. Però Estrella Roja em va cridar l'atenció perquè situa la societat a Mart en una època que la literatura de ciència-ficció no estava tan desenvolupada com ara. La noveŀla sembla que serà un reguitzell descripcions de la societat socialista idealitzada a principis del segle XX. Té coses divertides, com descobrir que en molts punts era més «llibertària» que la societat actual pel que fa a matrimoni; o la concepció de la guerra contra la natura que actualment ha quedat relegat al capitalisme i les esquerres han assumit una ideologia més d'equilibri amb la naturalesa. Amb tot això, la noveŀla aguantaria, però fa la sensació que Bogdànov s'adona que amb descriure la societat no n'hi ha prou i a mig llibre apareixen dos conflictes: Un és un conflicte personal de l'humà Leonid que és captat per fer de pont entre les dues societats, i l'altre és un conflicte més profund de concepte de societat humana terrícola i marciana. Aquests conflictes permeten, des del punt de vista actual, convertir una societat idealitzada en una societat amb més llums i ombres i donen profunditat a la noveŀla. Perquè és una societat millor, però no perfecte, perquè no existeixen les societats perfectes. Per cert, la societat té moltes similituds amb la societat d'Anarres del llibre Els Desposseïts de l'Ursula K. LeGuin. En com treballen, com viuen i com cuiden la mainada. M'agrada quan llibres llunyans s'ajunten.
A vegades pot ser complicat llegir utopies perquè en una utopia no hi ha conflicte i el llibre es converteix en una descripció de bondats impossibles. Utòpiques. Al principi pot semblar que Estrella Roja és així, però sobtadament descobreixes que també hi ha llums i ombres a la societat i això augmenta el valor del llibre a les mans.
Podem redescobrir Ruyra? Aquest volum convida a fer un recorregut per l’imaginari narratiu de l’escriptor, …
Aquest text és un llibre en brut de Ruyra. En ell s'hi poden trobar relats i esbossos de textos que ens mostren les bases, les idees i els fonaments del que va ser l'escriptor. A mi, personalment sempre m'ha captivat la seva trempera lingüística, com és capaç de narrar i descriure sense perdre el ritme i explicar-te els fenòmens de la naturalesa de forma tan intensa i precisa.
Xènia Dyakonova
Tinc predilecció pels llibres de literatura russa i aquest n'és un. Em fascinen els autors russos, la seva capacitat per parlar d'ells a la vegada que parlen de Rússia i del món. De com les coses petites de què parlen són de fet universals. La Xènia, a més a més ho fa doblement: com destil·la la universalització de la seva anècdota i a la vegada ens parla de com ho fan els autors russos. Un llibre brillant.
Pere Antoni Pons
Content warning Compte!
La serra de tramuntana s'enlaira cel amunt i al lloc on era hi deixa un solar que ràpidament les forces vives de l'illa volen aprofitar ràpidament. El llibre podria ser una història de ciència-ficció o fantasia en un món realista, però s'embranca a descriure la mort d'una generació d'illencs que per bé i per mal han sigut protagonistes secundaris d'aquests canvis determinants a Mallorca. No deixa gaire ningú dret i probablement ningú s'ho mereixeria.
Gabrielle Zevin ; traducció de l'anglès d'Ernest Riera
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien. Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc …
És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien. Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc que dissenyen els seus personatges a la noveŀla i se'n surt prou bé. En tot moment tens aquella sensació de diversió del videojoc, de fugida endavant: Demà, i demà, i demà.
El joc conté pinzellades d'assaig sobre videojocs i societat, sobre tecnologia, etc. Es nota que coneix bé el mundillo, tot i que segurament no en forma part directament.
A part d'això m'ha fet molta enveja, sobretot per haver-se inventat els jocs que a ella li hauria agradat jugar. Solutions, EmilyBlaster, Ichigo, Both Sides... son jocs que es nota que l'autora s'ha divertit descrivint-los, donant-los forma i fent que la gent hi jugués. I a mi, que la meva vocació frustrada és guionista de videojocs, només podia sentir enveja per algú que ha escrit els jocs que volia jugar i hi ha jugat, encara que fos imaginàriament per muntar un món com aquest.
Un llibre fantàstic. No sé si ja ho he dit. ;)
Vindria a ser un «don't look up» a la catalana. El cataclisme mundial, aquí és local, a Barcelona, on hi ha una plaga de porcs senglars que ataca la ciutat. Tot barrejat amb un toc bíblic, mig assagístic, que hi s'hi enganxa bé.
Selecció d'Eduardo Berti i Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Aquests relats, tot i ser una selecció de contes de l'autor manté una coherència interna fantàstica. La majoria d'ells son contes d'humor negre... molt negre que podrien recordar vagament a Kafka perquè les situacions quotidianes es converteixen en coses esperpèntiques sense que ningú deixi de ser exageradament normal. Prepareu-vos per patir amb un mig somriure a la cara... Em fa gràcia comparar-lo amb Set anys de Plenitud d'Etgar Keret i publicat també per la mateixa editorial perquè semblen la cara i la creu, el costat lluminós i el costat fosc de la força, el ying i el yang... bé ja m'enteneu.
Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys …
Sorprèn que un llibre així hàgim trigat tants anys a tenir-ne una traducció al català i no estigui al podi de les grans distopies i que l'autor en fos una dona (sota pseudònim molts anys) segurament hi té molt a veure. Escrita l'any 1937 parla d'un món distòpic (des del nostre punt de vista ucrònic) on els nazis van guanyar la Guerra dels Vint anys i fa 700 anys que es reparteixen el món amb l'Imperi japonès en una mena de Guerra Freda. La imatge no pot ser més devastadora: les dones tractades com animals, els cristians com a una secta pestilent (a l'estil dels jueus a l'edat mitjana) i la resta d'humans vivint un feudalisme nazi on els serfs són tothom i uns pocs els cavallers els dominant. La bondat del llibre, per mi, és que la història es desenvolupa a través de diàlegs, molt ben travats i permeten …
Sorprèn que un llibre així hàgim trigat tants anys a tenir-ne una traducció al català i no estigui al podi de les grans distopies i que l'autor en fos una dona (sota pseudònim molts anys) segurament hi té molt a veure. Escrita l'any 1937 parla d'un món distòpic (des del nostre punt de vista ucrònic) on els nazis van guanyar la Guerra dels Vint anys i fa 700 anys que es reparteixen el món amb l'Imperi japonès en una mena de Guerra Freda. La imatge no pot ser més devastadora: les dones tractades com animals, els cristians com a una secta pestilent (a l'estil dels jueus a l'edat mitjana) i la resta d'humans vivint un feudalisme nazi on els serfs són tothom i uns pocs els cavallers els dominant. La bondat del llibre, per mi, és que la història es desenvolupa a través de diàlegs, molt ben travats i permeten descobrir com ha passat això que el món hagi anat pel pedregar i com són les relacions socials després de 700 anys de dominació nazi. Hi ha molta salsa on sucar-hi pa: què és la història, teologia, política, imperialisme, colonialisme... però la tesi principal, la primordial: el feixisme és una hipertròfia dels valors del masclisme. Això avui en dia pot sonar actual, però si tenim en compte que ho va escriure una dona el 1937 és d'una clarividència brutal. Un llibre imprescindible, ho repeteixo, al nivell de les grans distopies clàssiques. @literaturacatalana@a.gup.pe
Miracle Sala, Jordi Dausà Daniel Genís, Rafel Casas, Cristina Malagelada, Adrià Pujol, Pilar Francès, Damià …
L'Empordà (i les comarques gironines en general) no és només el decorat per barcelonins. La vida és aquí; als pobles petits; a la ciutat que és com un poble; als pobles fantasma a l'hivern, cosmopolites a l'estiu; que greixen les vacances dels xaves i altres bèsties amb les seves misèries i alegries. Amb humor, sarcasme o mala bava. En fi, vida.
Una biografia de Réne Bértholo o una biografia de Portugal en format trencadís. Futur, passat, ficció, realisme, esbossos, narracions i fils de facebook conflueixen en una obra difícil de definir més enllà que és bona literatura.
Interessantíssim joc sobre una Barcelona del 1911 en un món steampunk. La idea és semblant al llibre ciberpunk de Barcelona 2049 de MaiMés. Com sempre, quan múltiples autors escriuen un recull de contes, n'hi ha que te'ls quedes més i n'hi ha que t'enganxen menys. Però el món és prou coherent com per donar-los una unitat al voltant de la investigació d'uns casos d'assassinats i espionatge. Per mi ha faltat explorar una mica més les tensions socials (típic de l'steampunk), però això donaria per un altre llibre ;)
Crec que aquest llibre hauria de tenir una sèrie a Nètflix o a TV3, però una sèrie ben feta, no un pseudocolebrot.